Avui (19 de juliol) el Salvador Sostres en el seu
article es posa cursi amb la poesia. El poema de Gimferrer que cita és horrorós. I la idea de quedar-se a Barcelona quan no treballes i anar a omplir el pap en un restaurant car és ben ximple. Seria millor anar a una cala selecta on només s'hi arribi en iot, menjar menys i moure's més. Després es queixa que no lliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada