Gewürztraminer de Laus

Avui Gewürztraminer de les bodegues Laus de Barbastre. DO Somontano.
Monovarietal.
Bo però prefereixo el de Viñas del Vero. Tot i això és més gustós que el Gewürztraminer Sumarroca.
Preu: entre 9 i 10 euros.

Blanc de Serè

De la cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges arriba aquest blanc de serè (es deu referir al vent de mestral?)
DO Costers del Segre, subzona Valls del riu Corb.
Conté les varietats Macabeu, Parellada i Chardonnay de vinyes pròpies de la cooperativa.
Nombre d'ampolles 32000, any 2010, preu 7 euros 50.
Valoració: bo però no repetiré. No ha envellit prou, és sec, poc aromàtic.
M'agrada molt més el Missenyora, un vi molt bo amb ampolla blava característica del mateix celler.
Encara he de tastar el blanc de roure de la mateixa cooperativa, fermentat en barrica de roure i que tenint en compte el Missenyora promet.

Passos per instal·lar un servidor de SVN a EC2

Sempre és bo tenir un servidor de Subversion per a ús propi i si tens una connexió ADSL i un ordinador seriós per fer de servidor, o sigui un Linux o un Mac, pots muntar-lo al teu ordinador. Però llavors has de tenir-lo sempre encès, obrir certs ports, etc.
Una alternativa és usar una màquina virtual d'Amazon EC2, és com tenir el teu propi servidor i això fa que l'accés sigui molt fàcil. A més, si vols, pot estar sempre encès. Amazon et deixa provar durant un any el servei, després el servei costa pocs dòlars al mes, quants en concret us ho diré a principis del 2012, que és quan m'hauria de venir la primera factura :)
Què cal fer per tenir un servidor de Subversion corrent a la teva instància d'EC2?
Després de donar-nos d'alta a Amazon EC2 i dir-li a Amazon la targeta de crèdit creem una instància de Linux 64 bits de tipus Micro (la més petita i gratuïta per un any) i ens baixem la clau, amb extensió pem, que necessitem per connectar-nos-hi mitjançant ssh.
Buscant per Internet esbrinem que aquesta instància de fet és un Linux de la distribució Centos, que és molt semblant a la Red Hat Enterprise Linux.
Si la instància es diu per exemple ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon,
on de a fins a j seran dígits,
entrem a la instància fent, en un terminal de Mac (per a Linux deu ser molt semblant):
ssh -i fitxer_de_clau ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon
Un cop dins fem:
sudo su
yum install svn

i ja podem crear repositoris de Subversion:
mkdir svn
cd svn
svnadmin create repos

Per fer un checkout a la mateixa instància, fem:
cd
cd SVN
svn co file:///home/ec2-user/svn/repos
I per exemple, fem:
svn add fitxer1.txt
svn ci -m "First version of fitxer1.txt"

Però el més interessant és clar és poder baixar el codi des d'una màquina de debò i per a això cal que svn trobi el fitxer d'identitat del ssh. Vaig trobar com fer-ho aquí
S'afegeix un fitxer anomenat config al directori .ssh del teu home.
Allà hi posem una línia que comenci per IdentityFile, seguida d'un espai i el path complet de la clau amb extensió pem.
I llavors ja podem fer:
svn co svn+ssh://ec2-user@ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon/home/ec2-user/svn/repos
i això ens baixa el codi al nostre directori local!

A més, després d'haver afegit aquest fitxer de configuració, ja podem fer:
ssh ec2-user@ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon
per entrar a la instància, ja no cal usar l'opció -i per dir-li on és la clau amb l'extensió pem.

Accedint a un subversion instal·lat en una instància d'Amazon EC2 sota Windows

Si volem accedir -en Windows- al subversion instal·lat en una instància d'Amazon EC2 cal fer que el client de Subversion usi el fitxer d'identitat de l'SSH.
Usarem com a client de Subversion el Tortoise. La URL del repositori de Subversion al qual volem accedir comença per "svn+ssh".
Els passos a seguir comencen amb les instruccions que dóna Amazon per connectar-te via SSH a una instància d'EC2. Aquest pas ens serveix per convertir la clau privada d'EC2 a una clau que el PuTTY pugui fer servir, que té l'extensió ppk.
Després hem de fer que el Tortoise usi també aquesta clau.
Els passos són alguns dels que es descriuen aquí.
Hem de salvar una sessió de PuTTY. En aquesta sessió, afegim la URL de la nostra instància d'EC2. Podem afegir-hi també la clau amb extensió ppk que hem generat, així podrem fer servir aquesta sessió per connectar-nos fàcilment a la nostra instància amb el PuTTY. Després hem d'afegir la clau privada amb extensió ppk al Pageant, que és un programa que s'instal·la amb el PuTTY si instal·les el paquet complet del PuTTY, tal com suggereix Amazon a la documentació esmentada a dalt.
Després hi ha prou amb què el Tortoise usi el nom de sessió que hem salvat al PuTTY, per exemple:
svn+ssh://svn-session/home/ec2-user/svn/project-directory
Un error a evitar és especificar l'executable de SSH a les opcions del Tortoise, això fa que surti un error bastant difícil de resoldre, com malauradament he experimentat. Els detalls són aquí.

Instal·lant un servidor de Subversion a Mac OS X Snow Leopard

He intentat instal·lar un servidor de Subversion al meu Mac Mini, que té Snow Leopard 10.6.5 (està actualitzat). He usat aquestes instruccions. Les diferències eren que he agafat la versió 2.0.64 de l'Apache i la darrera versió de Subversion, la 1.6.15.
I tot ha fet figa.
La instal·lació de l'Apache ha anat bé, excepte que l'opció "--without-berkeley-db " no era reconeguda per la versió 2.0.64 (però es veu que sí que és reconeguda a la versió 2.0.54, que és la que esmentaven les instruccions).
Després, però, la instal·lació de Subversion ha fallat del tot. Per començar li he tret l'opció que amb Apache no havia funcionat, perquè tot fos consistent. Però llavors es queixava que l'opció "--enable-swig-bindings=no " no era coneguda, i a més, el pas "configure" de Subversion se m'ha queixat que:
"configure: error: --with-zlib requires an argument.".
Al final he optat per instal·lar un paquet preconfigurat que ja inclogui tot, posat que fer que quadrin l'Apache i el Subversion no sembla el més senzill del món.
Un que té bona pinta és aquest. Tot i que no diu què s'ha de fer, per exemple no diu que si s'ha d'instal·lar Apache abans d'aquest paquet. En tot cas, he esborrat l'Apache que he instal·lat amb l'intent anterior.
Com ha anat aquest paquet integrat ho descriuré en un post posterior.

Dexter, la primera novel·la

He acabat la primera novel·la d'en Dexter, "Darkly Dreaming Dexter", de Jeff Lindsay, publicada el 2004. És una lectura lúdica i lleugera, el llibre és molt irònic i un altre entreteniment mentre es llegeix és anar veient les diferències entre la primera temporada de la sèrie i la novel·la.
Hi ha molts canvis, per exemple, el codi de Harry surt però només de tant en tant. La germana d'en Dexter es diu que és molt atractiva, prou com per ser un "centerfold" (a diferència de l'actriu que l'encarna). LaGuerta és una policia inepta però molt hàbil políticament. Com a la sèrie, té molta mania a la germana d'en Dexter de qui diu alguna cosa com "if her teets were brains, she would be Einstein" (si els seus pits fossin cervell, seria Einstein).
Les diferències principals es troben en el desenllaç. A la sèrie l'assassí surt amb la Deb Morgan (germana d'en Dexter) mentre que al llibre simplement la segresta al final per fer que en Dexter es trobi amb ell i revelar-li el secret que ell, en Brian, i en Dexter són germans.
En l'enfrontament final, la Laguerta mor per culpa de la seva ambició i en Dexter, molt atordit per haver recordat la mort de sa mare i el trauma que van patir el seu germà i ell, deixa marxar el seu germà, que roman per tant lliure. Per tant la germana ja sap que en Dexter és un assassí en sèrie o algú en tot cas traumatitzat i amb problemes. A la sèrie, en Dexter es carregava el seu germà en un desenllaç poc convincent.
La novel·la està esquitxada de castellà però l'autor, en bon americà, demostra no conèixer-lo gaire. Quasi tot el castellà que hi surt és agramatical.
La lectura de la primera novel·la d'en Dexter és entretinguda i recomanable.

Deixar-hi la pell?

Avui el Barça juga contra l'Inter després de l'anada on les errades defensives pròpies i les errades de l'àrbitre, que tenia la mateixa nacionalitat que l'entrenador de l'equip rival, van fer que fos netament superat (3-1).
El dissabte els jugadors del Barça es van posar una samarreta on deien que s'hi deixarien la pell i que el públic vingués a donar-los suport.
A taula, un col·lega deia que trobava l'expressió poc afortunada ja que deixar-hi la pell per a ell és morir. En canvi, els catalanoparlants hem dit que també pot voler dir esforçar-se molt en fer una cosa, com si en català pogués tenir els dos sentits o només el d'esforçar-se i en castellà només el de morir.
Curiosament, emperò, he buscat al DLC l'expressió i només recull el sentit de morir. En canvi, el DRAE recull tant el sentit de morir com el sentit d'esforçar-se molt.
D'aquí a unes 4 hores, començarem a saber quin sentit haurà tingut l'expressió de debò. Caldrà veure si els jugadors del Barça hi deixen la pell dos cops o un.

Les llengües de Lost 6x i Avatar

A la pel·lícula Avatar, els indígenes del planeta Pandora, que fan deu peus (3 metres) d'alçada i són de pell blava, parlen, és clar, la seva pròpia llengua. Quina és aquesta llengua? Doncs, tot i que "els micos blaus", com els anomena un simpàtic mànager de l'empresa que explota les mines al planeta Pandora, tenen una certa semblança estètica (en el pentinat i en les maneres de fer, i fins i tot en el nivell de civilització) amb els nadius d'Amèrica del Nord, la llengua que parlen a la pel·li no és pas un llengua de l'Amèrica del Nord, que hagués estat bastant divertit i pràctic, sinó una llengua artificial inventada per un doctor de la universitat USC (que és, sembla, la Universitat de Califòrnia del Sud, situada als afores de Los Angeles). Alguns detalls, no gaire profunds, sobre aquest llenguatge artificial són ací.


I pel que fa als primers capítols de la sisena temporada de Lost, hi surt un personatge que parla una llengua rara i que, tot i que entén l'anglès, no el vol parlar perquè diu que li deixa mal gust de boca. Buscant per internet, es veu que aquest "jefecillo" (sempre n'hi ha a Lost, de "jefecillos"), parla japonès. En això Lost s'assembla a Herois i usa el japonès, no sabem ben bé per què (per gust, per fer-ho més atractiu al públic nipó?).

Cobrar pel rescat o ho feu o no ho feu però no en parleu més

Al final, algunes coses del govern, ja sigui del govern dels 23 anys enquistats que alguns troben a faltar, o del vodevilesc tripartit que tenim des de fa 7 anys, per repetitives, ja cansen.
És un govern que no para de dir que farà certes coses però no les fa. La política del globus sonda triomfa. Una cosa que no paren de repetir és que cobraran pels salvaments en muntanya quan hi ha hagut imprudència per part dels salvats. Com si fos fàcil determinar-ho. Amb l'allau que hi va haver a Masella, dins de Masella però fora pistes i en una zona senyalitzada com a prohibida perquè perillosa, n'han tornat a parlar.
Però de debò, si ho heu de fer, feu-ho ja. Al final de tant repetir-ho, la gent no s'ho creurà i continuaran sent imprudents.

Playing with Office 2010 Beta.

What I like: the thread view of the messages in Outlook. It really saves time and it is easier to archive a full thread, no more time-consuming message by message archiving (by archiving I mean saving my messages to a local PST, that's what I do, not sure it is very common).
The look is not bad, Office 2007 was already flashy and Office 2010 travels the same road.
What I'm disappointed in: the instructions for using Office Web Applications do say that you can only share Word, Excel and Powerpoint 2010. But the Share menu item is available in OneNote 2010, so I tried it in the hope that... unfortunately when you click "Share on Web" with the Web Location "Windows Live SkyDrive" it says "We are sorry. This service is currently not available". I'm also sorry!
More to come about Office 2010 beta in small-sized posts.

És només un personatge

Al capítol 10 de la temporada 9 de CSI (Las Vegas), en Grissom se'n va. Es veu que l'actor vol fer teatre o dedicar-se a altres coses, ja deu haver guanyat prou diners, com el Dr. Green a Urgències, o el Dr. Carter, que va marxar després. El Dr. Green el van fer morir de càncer al cervell, no podia simplement canviar de ciutat com el Clooney...?
En fi, en una web amb material sobre sèries m'ha fet gràcia aquest comentari:
"A partir de aqui la serie ya no sera lo mismo,por lo menos para mi.Fuiste el mejor y siemrpe lo seras(fuera sucedaneos) y nadie podra igualarte (ni aunque venga de otra Realidad cibernetica-virtual).Te echaremos de menos Grissom".
Sí, potser el trobem a faltar, perquè en Grissom tenia una certa substància, no era un Harry el Brut com l'Horatio de CSI Miami, que pagava la poca qualitat dels guions, i també era molt millor que el Mac Taylor, el khefe de CSI Nova York, un ex-marine aparentment molt íntegre però masclista i violent quan vol.
Sí, el trobarem a faltar potser però al capdavall és només un personatge i si han fet d'en Grissom un personatge digne també ho poden fer amb el seu substitut.

El tablet d'Apple, el Nexus One de Google, captius?

La web és plena de rumors sobre l'ordinador tàctil, tablet, d'Apple. Quan l'iPhone no havia sortit, la web estava plena d'especulacions sobre com seria, però quasi totes les hipòtesis li posaven un teclat numèric i altres coses que el producte final no té. Totes les hipòtesis sobre el Tablet d'Apple, doncs, no serveixen de gran cosa, fins que veiem el producte final.
Per especular, també es parla del nou mòbil de Google, anomenat internament Nexus One i sembla que també externament, cosa que podria plantejar problemes legals a Google, ja que això de Nexus One és un nom que apareix en un llibre de l'autor de ciència ficció Philip K. Dick.
Diuen que el mòbil de Google es vendrà lliure i que t'hauràs d'apuntar a la companyia i al pla de dades que vulguis. L'iPhone, a l'Estat espanyol, requereix Movistar i pagar 15 euros mensual de pla de dades. Si vols aguantar la incomoditat i les limitacions, pots sempre, és clar, aconseguir un iPhone amb el jailbreak fet i usar-lo amb un altre operador.
Però què passarà amb aquests dos aparells a l'Estat espanyol? Serà lliure el mòbil de Google? El Tablet de Mac quan surti, tindrà pla de dades associat, o serà possible comprar-lo sense pla, lliure també?
Els precedents no són gaire bons, Movistar ha acaparat els iPhones, el Palm Pre (el millor competidor de l'iPhone, quan va sortir) i fins i tot el nou netbook amb 3G (i construït amb un sol bloc d'alumini com els nous MacBook pro) de Nokia.

EA Grand Slam Tennis per a Wii va ser un dels primers jocs que tenien el nou Wii Motion Plus. Hi he estat jugant pràcticament des del dia en què va sortir i tot i que l'experiència és en general bona, de vegades es comporta de manera molt rara.

El joc et permet jugar els 4 tornejos del Grand Slam, però abans de cada torneig has de jugar un partit contra un desconegut, un partit contra una figura que et permet guanyar una habilitat, i un partit de dobles (on els altres 3 jugadors són la màquina), que sol ser molt divertit. Després quan finalment comences el torneig, has de guanyar 5 partits per guanyar el torneig sencer (o sigui fas setzens de final, vuitens, quarts, semifinal i final). El prerequisit de jugar aquests partits abans del torneig fa gràcia al principi però després es pot fer una mica pesat.

A mesura que els teus cops milloren, et va pujant la valoració, comences amb 0 estrelles i el màxim és 5. També si guanyes els partits contra figures, et donen habilitats, que n'hi ha 23, però només en pots seleccionar, o sigui tenir actives, 3. Si jugues amb servei volea, per exemple, convé tenir actives una habilitat de servei, una de volea i l'altra una de dinamisme (que corres més i tot això).

A mesura que millores, pots anar apujant la dificultat del joc, quan guanyes tots els tornejos d'un any, pots passar de Fàcil a Mitjana i després a Difícil. Els problemes comencen amb la dificultat alta (Difícil), que és un salt massa gran respecte a la mitjana. És quasi impossible guanyar res en dificultat difícil.Inicialment, vaig crear un jugador defensiu des del fons, i en arribar a dificultat difícil no vaig aconseguir guanyar cap partit de torneig, si bé en vaig guanyar algun en els partits previs.

Després vaig crear un altre jugador, de servei volea i amb aquest he aconseguit passar dues rondes de torneig, mai no he pogut anar més enllà.Una altra cosa rara del joc és que quan un jugador ha jugat deu anys, es retira, o sigui després de desbloquejar les habilitats i augmentar la valoració d'estrelles de 0 a 5, al cap de 10 anys, ja no pots usar més el jugador, bé, el pots usar per a jugar online, només.

Si vols jugar contra la màquina, n'has de crear un altre i tornar a començar, cosa que no té sentit a menys que vulguis tenir un estil diferent, com vaig fer jo, que el primer jugador era defensiu des del fons, i el segon, de servei volea.

El control es comporta molt erràticament, de vegades. A diferència del Wii Sports Resort, no pots calibrar el comandament explícitament. Has de posar-lo en una superfície plana i esperar que millori. De vegades, es descalibra i el jugador que ets tu mou la raqueta a gran freqüència, fins que falles el punt.

Avui per variar ha fet una cosa nova que mai no havia fet. Ha començat a fer globus sense que jo li ho demanés (els globus es demanen amb la A, i les deixades amb la B). Tot i això, he aconseguit guanyar el partit, tot i els punts que he perdut injustament.

A més, quan estàs en torneig, tot i que en teoria hi ha una opció per dir que vols jugar tie-breaks en comptes d'haver de guanyar partits per 2 jocs de diferència, passa de l'opció i et fa fer partits maratonians (a menys que perdis abans, o tinguis un dia inspirat i guanyis per 4 jocs a 2, 6 a 4, 8 a 6 o 12 a 10).

Avui, encara sort, m'ha fet jugar un tie-break. Estic en el vuitè any i he passat dues rondes de l'Open USA.

Un altre dia, parlaré del joc online, que és també molt entretingut, i de vegades es comporta entre curiós i erràtic.

Movistar o la irresistible pesadesa de la incompetència

Movistar hi ha tornat. Em vaig donar d'alta en el servei de factura electrònica poc després de donar-me d'alta com a client. Llavors em vaig adonar que la web on pots consultar les teves factures no funciona quasi mai, a part de ser molt poc usable. Em vaig esborrar de l'e-factura però en una factura m'avisaven que tots els clients passarien a e-factura a menys que els enviessis un SMS, cosa que vaig fer. Però ara he deixat de rebre les factures i a més no he pogut consultar en aquesta web patètica que tenen la darrera factura. M'he tornat a donar de baixa de l'e-factura, quan trigaran a tornar-me-la a activar? Realment, són uns pesats.

Futbolistes flatulents però amb bon to físic

Reprodueixo comentant-la una informació que ha aparegut al diari esportiu generalista espanyol (o generalment espanyolista) Marca avui mateix.
El títol és "Juande trae nuevos 'aires' al Tottenham" i no es refereix al fet que hagi fitxat jugadors amb un joc diferent de l'habitual. Segueix així:


La dieta diseñada por Juande Ramos comienza a producir efectos en los Spurs. A su llegada a White Hart Lane, el manchego observó que los futbolistas del Tottenham seguían un régimen poco saludable, por lo que decidió cambiar de hábitos. Al margen del exceso de peso de algunos de sus jugadores, sobre todo del meta Robinson y del centrocampista Huddlestone, Ramos achacó la pérdida de fuelle al término de los encuentros a la mala alimentación.


Això fa pensar en el Barça, els jugadors del qual estan molt menys en forma que jugadors d'altres equips, sempre havia pensat que era per un mal preparador físic, però potser l'alimentació també hi té a veure. Però continuem llegint.


Sin embargo, según informó este lunes The Sun, la nueva dieta, basada en pollo a la brasa y muchas verduras, ha producido desagradables problemas gástricos en el vestuario londinense. Hasta el punto de convertirse en un “concierto de pedos”.


Aquí comença la part una mica exagerada de l'article. Però el to exagerat i poc creïble continua.


Una fuente consultada por el rotativo aseguró que “la nueva dieta está funcionando muy bien en cuanto a perder peso, pero está teniendo embarazosos efectos secundarios. Es como un partido de tenis en el vestuario. No paran de salir y sonar ventosidades por todas partes”.


Déu n'hi do. Més enllà de consideracions de si un diari que se suposa seriós hauria de fer cas a diaris que no ho són (el citat), si és cert, com a mínim el vestidor del Barça deu fer bona olor i no s'hi juguen partits de tennis.

Els 4 fantàstics, divertida i amb bons efectes

Els 4 fantàstics, peli que ha donat nom a les 4 figures del Barça (que ja costa de recordar quines són, Messi, Henry, ... mmm, Eto'o i ..... a veure... no me'n recordo... qui deu ser... ah sí, Ronaldinho!!), és una peli divertida, d'acció pura, amb bons efectes especials. Basada en un còmic, es deixa veure bé. Hi surt fent de dolent el Christian de Nip Tuck. Recomanable. Dura 1 hora i tres quarts.

Borat, esbojarrada i divertida

Borat és la pel·lícula que l'humorista britànic i jueu Sacha Baron Cohen va fer d'un personatge habitual seu, Borat Sagdiyev, un periodista del Kazakhstan. Com una mena de cartes perses (o marroquines), el kazakh en qüestió arriba a EUA per apendre'n i enriquir el seu país d'origen. Per bé que l'humor és de traç gruixut de vegades i que es burla de la pobresa i la ignorància de la població de certs països (el Kazakhstan o potser més els seus veïns), la peli fa riure molt en certes ocasions i també se'n riu de certs tics dels americans. Recomanable. Dura una hora i vint minuts.

Planet Terror, el Robert igual que el Quentin

Planet Terror és una peli de Robert Rodriguez que en signa fins i tot la música i la fotografia a part de ser-ne el director. Relata com un virus afecta els humans que ens converteixen en bèsties semblants a les de 28 dies o setmanes després (bèsties carnívores o caníbals). Però és avorrida i pesada, l'enfrontament dels pocs que estan sans als afectats no enganxa. Quan portàvem uns tres quarts d'hora, una escena on un nen té una aranya grossa com a mascota marcà el punt on la peli ja es fa insuportable. La peli és especialment gore i hi surten actors de prestigi com Freddy Rodriguez (A dos metres), Naveen Andrews (Lost) i l'habitual Bruce Willis. Fins i tot sembla que després hi surt el Quentin Tarantino fent d'actor (a part és productor junt amb el seu col·lega Robert Rodriguez). El Robert segueix el mateix camí poc inspirat que el Quentin, que a cada peli que fa surt un enterrament en viu (a Kill Bill i al capítol especial de CSI que va fer).

Mr Deeds, l'Adam Sandler fent el ximple

Aquesta peli del 2002 és horrorosa. La vam aguantar tres quarts d'hora. L'Adam Sandler és un noi de poble que fa rodolins que envia a l'empresa de targetes de felicitació Hallmark i de cop i volta hereta 40000 milions de dòlars. Llavors va del seu poble perdut de Mandrake Falls, New Hampshire (el nom és com el nom de l'antiga distribució de Linux, que ara es diu Mandriva) i arriba a Nova York, on comença a fer el ximple, en particular pegant a gent, fot unes pallisses severíssimes a gent que no li havia fet res. L'espectador ha d'apagar una part molt important del cervell i no veure que el comportament del senyoret és de salvatge integral. Al final, vam plegar. Cal ser molt indulgent per veure aquesta peli. També hi surt la Winona Ryder, a més del John Turturro fent de majordom espanyol (l'accent que deu imitar es perd en el doblatge és clar).

Sunshine, ciència ficció poca-solta

Sunshine és una peli de ciència ficció amb un guió que podia donar més, una nau va cap al sol a tirar-hi una bomba que regeneri el sol. Però sorgeixen problemes i al final van a buscar la nau que va fallar l'anterior missió. De forma poc convincent a l'altra nau hi ha un element distorsionador, però està mal aprofitat. És una barreja de Deep Impact (o Armageddon, que ve a ser el mateix) i d'Alien (però per no copiar Alien del tot han fet una molt mala còpia), la peli és molt lenta al principi i quan acaba et quedes molt tranquil, d'haver aguantat l'hora i quaranta minuts que dura. Prescindible. Hi surten pocs actors i actrius famosos, el noi de "28 dies després", i la Rose Byrne, que té el mateix aspecte que a "28 setmanes després".