Pastís de xocolata i ametlles (de fet, foren nous)

Aquesta és la recepta, adaptada d'un llibre que tinc.
Ingredients:

• 125 grams de xocolata negra, tipus "postres"
• 125 grams de mantega (o de margarina, però jo no n'uso mai, dóna un gust pitjor i no està clar que sigui millor per la salut)
• 125 grams de sucre blanc
• 4 ous, amb les clares separades dels rovells
• 125 grams d'ametlla mòlta, de fet vaig agafar 125 grams de nous, pesades un cop els hi vam treure la closca amb l'ajuda d'en Bernat
• 50 grams de farina

Fondre la xocolata al bany maria. Barrejar el greix i el sucre, després abocar-hi la xocolata. Després afegir els rovells i després les ametlles (nous) i farina.

Jo vaig fondre la xocolata i la mantega en un tupí, res de bany maria. I vaig barrejar els rovells i el sucre, vaig afegir-hi la xocolata+mantega i després les nous, després de picar-les, i la farina.

Batre les clares a punt de neu i barrejar-les amb la resta amb compte.

Ho vaig fer però la "resta" és prou sòlida perquè barrejar les clares amb compte sigui bastant difícil. La propera vegada potser no separaré ni els ous.

Fornejar-ho en un motlle quadrat de 18 cm, greixat prèviament, a 160 graus, de 50 minuts a una hora. Deixar-ho refredar 5 minuts i després desemmotllar damunt d'una reixa.

Jo ho vaig fornejar en un motlle rodó de pyrex que fa una mica més de 18 cm. I no va passar res.

Queda un pastís que sembla un brownie de nous, una mica menys esponjós que un brownie. Dura 4 o 5 dies després de coure'l. 

La recepta original tenia un "icing": fondre al bany maria (no) 175 grams de xocolata, 1 cullerada d'aigua i 25 grams de mantega, tirar-ne tres quartes parts damunt del pastís i la resta posar-la en una màniga pastissera i traçar-hi ratlles. Això està molt bé però reduïa la durabilitat del pastís, per tenir un pa de pessic de xocolata i nous que duri uns quants dies és més pràctic no posar-li "icing", que seria útil si fos un pastís de celebració per consumir sencer després d'un dinar.

Com veure si un llibre existeix en versió Kindle en català

Per veure si un llibre que volem existeix en versió Kindle en català, anem en aquesta pàgina.
Un cop allà a la caixa de cerca de la part de dalt, escrivim el títol exacte o les paraules més significatives del títol. O el nom de l'autor exacte o només el cognom, sense equivocar-nos ja que només buscarà el que coincideixi exactament.
En els resultats de cerca que segueixen, veurem si el llibre que volíem hi és en Kindle o no. Si no hi és, els resultats mostraran l'edició en paper, si és que existeix però no es veu de forma molt clara que el que cercàvem no hi és en format Kindle, un text diu alguna cosa com "La búsqueda ... no ha coincidido con ningún producto".

Property lists and push vs. modal segues

This is the first post about findings on developing an application for iOS. I've just finished  (well, almost) the Coding Together course for CS193P. The course itself ended yesterday. I'm developing a real application to be submitted to Apple in the near future but I have not presented it inside the course as the timing did not suit me.
Developing the first version of the application I discovered this:

• property lists need to have strings as keys, otherwise when you write them to file or URL the method will return NO. This can be inferred from the fact that the property list editor in Xcode has no UI for setting the type of the keys, only for the type of the values.
• Xcode allows you to choose Push as type of a segue even if you are not inside a Navigation Controller, although the Push type in fact makes sense only when you are inside a Navigation Controller. The initial version of my app just had a Tab Bar Controller, there will be a Navigation Controller but there is not any right now. So I had to choose Modal as segue type, since choosing Push results in the segue not being performed when you click on the button that should perform it, no exception or warning appears.

Showing static content in a iPhone/iPad app

I'm writing an application which shows some static text in one of its parts. The text is descriptive and quite long and with format, with different sections, emphasized stuff, underlined stuff, and so on, so a UIWebView is best suited for this (a UITextView applies its formatting to the whole of the text it shows).
Initially I thought I would be taking advantage of the fact that UIWebView can also show Word files or PDFs. But neither was usable, for some reason or other the PDF could not be pinched for zooming and was too small to be read. The Word could be pinched but panning to the right to read each line is not that usable.
I decided therefore to use HTML for the web view and found the plentiful information about HTML for iOS Safari available in the Apple documentation. Though the doc just doesn't suggest any application to create that HTML.  HTML has been around for so long... yet a suggestion would have been useful.
First I looked at iWeb, which is a cool program to create a website but not really suited for what I needed. Besides, it has been discontinued.
After googling around, I settled for Komodo Edit, which is free and is quite lightweight yet helpful. But my HTML had accented characters and it does not support them out of the box so I had to replace all "é" with "ampersand e acute" and the same for all other accented characters, which is not cool.
At least now the text flows nicely and is scrollable.

El nom del MNAC

Ara surt el director del MNAC, Josep Serra, nebot del gran polític i economista Narcís Serra, i diu que el MNAC hauria de portar Barcelona al seu nom. No he sentit les declaracions del nebodíssim però la xarxa bull i amb això ja està tot dit.
El seu oncle va sortir fa poc a les notícies ja que tenia una poltrona daurada a CatalunyaCaixa (que tot i tenir tan il.lustre director igualment es va enfonsar en la cosa marró).
Un polític que semblava d'Iniciativa li feia preguntes al Congrés sobre CatalunyaCaixa (era una comissió d'aquestes...). Després va intervenir el de Convergència o Unió i va dir que ells no li'n volien fer cap perquè era directiu no executiu de l'entitat. O sigui el Sr. Serra cobrava un salari indecent i no participava en cap presa de decisió ni era responsable de res. A sobre li vam pagar el viatge a Madrid i les dietes corresponents suposo.
Avui es manifestaven uns a Barcelona amb una samarreta negra que deia alguna cosa com "Menys retallades, retalleu la corrupció". Quanta raó que tenen, només faltava dir-hi "incloent-hi el nepotisme, és clar".

How to install flex in a Mac

I've been googling how to install flex (the lexical analyzer) on a Mac. The solutions proposed seemed illogical and difficult. In one of the pages, someone said that it was included in Xcode. This pointed me in the right direction.
If you have Xcode installed and you open a terminal and type flex, it says "command not found". I have two Xcode's installed, version 3.2.5 which I installed the usual way, and version 4.3.2, which I installed through the AppStore, it did not uninstall the previous version.
So the steps are:

1. Open Xcode (I opened the newer version, 4.3.2)
2. Choose in the Xcode menu, Open Developer Tool, and then More Developer Tools
3. This will take you to the Apple Developer web and will allow you to download the "Command line tools for Xcode"
4. I chose the latest version available, Late March 2012
5. When the 170-MB dmg file finished downloading I installed it.
6. I reopened the terminal
7. Typing "flex --version" now gives "flex 2.5.35".
8. This also installs other command-line goodies like Apple compilers (which are included in Xcode but not executable in the command line) and things such as bison, the companion to flex.

El rostre i la ximpleria

Ara surt Patxi López i diu que això del concert econòmic no està tan bé i que Catalunya no hi ha d'optar. Doncs si tan malament està, per què no hi renuncies tu també? Aprofita, home, aquest govern de coalició antidemocràtic que presideixes i desmantella el concert econòmic basc, segur que el PP hi està d'acord. I esperem que els navarresos, la meitat dels quals són espanyolistes i diuen que Navarra mai ha pertangut al País Basc, també s'apuntin al carro i comencin a ser realment espanyols i contribueixin a la caixa comuna, que això del concert econòmic no és tan bo com sembla.

Blanc d'Orto 2010

Avui hem provat aquest vi DO Montsant, de la cooperativa Ortovins del Masroig.
No diu la varietat ni si ha tingut criança en bóta però el gust fa fe de la criança en roure.
És un vi bo, gustós i dolç però no gaire. Un pèl car, però (14,75 euros)

Anhel d'Empordà

Del celler Pere Guardiola de Capmany, autors de l'excels Joncària, per mi el millor vi blanc de Catalunya, arriba aquest Anhel d'Empordà, amb un preu de 6 euros i poc. Té les varietats Macabeu 85% i Garnatxa blanca 15%.
Com resa la contraetiqueta, la verema és manual i es fa una maceració pel.licular en fred de les dues varietats per separat. El most flor fermenta a temperatura controlada de 15-16 graus. El Macabeu té una criança de 4 mesos en barrica. Embotellat a finals de març 2011. DO Empordà és clar.
Valoració: bo però no gaire original. Un pèl car. Amb la crisi aquest vi hauria de valer entre 3 i 4 euros. Clar que parlar d'aquest ajustament de preus és obrir la caixa de Pandora.

Agaliu 2010

Un altre vi blanc en ampolla blava de la cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges. Elaborat amb Macabeu per fermentació i criança amb les pròpies mares en barrica de roure de 225 litres.
DO Costers del Segre. 12162 ampolles.
Valoració: bo i aromàtic. Poc dolç. Recordo encara el Missenyora com el millor d'aquest celler. L'Agaliu és molt recomanable tanmateix.
Preu al voltant dels 9 euros (crec)

Vins de taller VRM07

Cupatge de les varietats Viognier (55%), Roussane (33%) i Marsanne (12%), envellit durant 4 mesos en bótes de roure francès i hongarès i amb bâtonnage cada tres dies. Any 2007. Assaig de producció limitada a 4306 ampolles. Elaborat i embotellat a Siurana d'Empordà.
Preu: quasi 13 euros. Bo i especial. Un pèl car, emperò.

Enate Gewürztraminer 2010

Ahir vam acabar un altre Gewürztraminer, de DO Somontano. Ve del poble Salas Bajas en comptes de Barbastre com el Laus i el Viñas del Vero. Preu 9 euros quasi 10.
Excel.lent i molt recomanable.

Marqués de Cáceres Antea 2008

A l'ampolla anuncia que és blanc fermentat en barrica, fins i tot diu "barrel fermented" a l'etiqueta del coll. DO Rioja. Fet de raïm Viura i Malvasia. Les esmentades bótes són bótes noves de roure francès, com és típic. Preu 6 euros. Bo, no gaire dolç. Recomanable tot i que me n'esperava més.

Llàgrimes de tardor 2008

DO Terra Alta. Segons diu la contraetiqueta, és una selecció de vinyes velles de garnatxa blanca.
Fermentat en bóta de roure francès nova i madurat de 6 a 8 mesos.
Preu 9 euros 70.
Bo però no és gaire dolç ni té aromes.
Molt de gust de roure això sí. Per aquí diuen que té gust de whisky i que potser la bóta no era tan nova.
En tot cas, és un vi bo i distintiu. Un pèl car, però.
És el camí a seguir per als vins blancs, no usar acer inoxidable només i deixar-lo envellir.

Gewürztraminer de Laus

Avui Gewürztraminer de les bodegues Laus de Barbastre. DO Somontano.
Monovarietal.
Bo però prefereixo el de Viñas del Vero. Tot i això és més gustós que el Gewürztraminer Sumarroca.
Preu: entre 9 i 10 euros.

Blanc de Serè

De la cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges arriba aquest blanc de serè (es deu referir al vent de mestral?)
DO Costers del Segre, subzona Valls del riu Corb.
Conté les varietats Macabeu, Parellada i Chardonnay de vinyes pròpies de la cooperativa.
Nombre d'ampolles 32000, any 2010, preu 7 euros 50.
Valoració: bo però no repetiré. No ha envellit prou, és sec, poc aromàtic.
M'agrada molt més el Missenyora, un vi molt bo amb ampolla blava característica del mateix celler.
Encara he de tastar el blanc de roure de la mateixa cooperativa, fermentat en barrica de roure i que tenint en compte el Missenyora promet.

Passos per instal·lar un servidor de SVN a EC2

Sempre és bo tenir un servidor de Subversion per a ús propi i si tens una connexió ADSL i un ordinador seriós per fer de servidor, o sigui un Linux o un Mac, pots muntar-lo al teu ordinador. Però llavors has de tenir-lo sempre encès, obrir certs ports, etc.
Una alternativa és usar una màquina virtual d'Amazon EC2, és com tenir el teu propi servidor i això fa que l'accés sigui molt fàcil. A més, si vols, pot estar sempre encès. Amazon et deixa provar durant un any el servei, després el servei costa pocs dòlars al mes, quants en concret us ho diré a principis del 2012, que és quan m'hauria de venir la primera factura :)
Què cal fer per tenir un servidor de Subversion corrent a la teva instància d'EC2?
Després de donar-nos d'alta a Amazon EC2 i dir-li a Amazon la targeta de crèdit creem una instància de Linux 64 bits de tipus Micro (la més petita i gratuïta per un any) i ens baixem la clau, amb extensió pem, que necessitem per connectar-nos-hi mitjançant ssh.
Buscant per Internet esbrinem que aquesta instància de fet és un Linux de la distribució Centos, que és molt semblant a la Red Hat Enterprise Linux.
Si la instància es diu per exemple ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon,
on de a fins a j seran dígits,
entrem a la instància fent, en un terminal de Mac (per a Linux deu ser molt semblant):
ssh -i fitxer_de_clau ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon
Un cop dins fem:
sudo su
yum install svn

i ja podem crear repositoris de Subversion:
mkdir svn
cd svn
svnadmin create repos

Per fer un checkout a la mateixa instància, fem:
cd
cd SVN
svn co file:///home/ec2-user/svn/repos
I per exemple, fem:
svn add fitxer1.txt
svn ci -m "First version of fitxer1.txt"

Però el més interessant és clar és poder baixar el codi des d'una màquina de debò i per a això cal que svn trobi el fitxer d'identitat del ssh. Vaig trobar com fer-ho aquí
S'afegeix un fitxer anomenat config al directori .ssh del teu home.
Allà hi posem una línia que comenci per IdentityFile, seguida d'un espai i el path complet de la clau amb extensió pem.
I llavors ja podem fer:
svn co svn+ssh://ec2-user@ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon/home/ec2-user/svn/repos
i això ens baixa el codi al nostre directori local!

A més, després d'haver afegit aquest fitxer de configuració, ja podem fer:
ssh ec2-user@ec2-ab-cd-efg-hij.eu-west-1.compute.amazon
per entrar a la instància, ja no cal usar l'opció -i per dir-li on és la clau amb l'extensió pem.

Accedint a un subversion instal·lat en una instància d'Amazon EC2 sota Windows

Si volem accedir -en Windows- al subversion instal·lat en una instància d'Amazon EC2 cal fer que el client de Subversion usi el fitxer d'identitat de l'SSH.
Usarem com a client de Subversion el Tortoise. La URL del repositori de Subversion al qual volem accedir comença per "svn+ssh".
Els passos a seguir comencen amb les instruccions que dóna Amazon per connectar-te via SSH a una instància d'EC2. Aquest pas ens serveix per convertir la clau privada d'EC2 a una clau que el PuTTY pugui fer servir, que té l'extensió ppk.
Després hem de fer que el Tortoise usi també aquesta clau.
Els passos són alguns dels que es descriuen aquí.
Hem de salvar una sessió de PuTTY. En aquesta sessió, afegim la URL de la nostra instància d'EC2. Podem afegir-hi també la clau amb extensió ppk que hem generat, així podrem fer servir aquesta sessió per connectar-nos fàcilment a la nostra instància amb el PuTTY. Després hem d'afegir la clau privada amb extensió ppk al Pageant, que és un programa que s'instal·la amb el PuTTY si instal·les el paquet complet del PuTTY, tal com suggereix Amazon a la documentació esmentada a dalt.
Després hi ha prou amb què el Tortoise usi el nom de sessió que hem salvat al PuTTY, per exemple:
svn+ssh://svn-session/home/ec2-user/svn/project-directory
Un error a evitar és especificar l'executable de SSH a les opcions del Tortoise, això fa que surti un error bastant difícil de resoldre, com malauradament he experimentat. Els detalls són aquí.

Instal·lant un servidor de Subversion a Mac OS X Snow Leopard

He intentat instal·lar un servidor de Subversion al meu Mac Mini, que té Snow Leopard 10.6.5 (està actualitzat). He usat aquestes instruccions. Les diferències eren que he agafat la versió 2.0.64 de l'Apache i la darrera versió de Subversion, la 1.6.15.
I tot ha fet figa.
La instal·lació de l'Apache ha anat bé, excepte que l'opció "--without-berkeley-db " no era reconeguda per la versió 2.0.64 (però es veu que sí que és reconeguda a la versió 2.0.54, que és la que esmentaven les instruccions).
Després, però, la instal·lació de Subversion ha fallat del tot. Per començar li he tret l'opció que amb Apache no havia funcionat, perquè tot fos consistent. Però llavors es queixava que l'opció "--enable-swig-bindings=no " no era coneguda, i a més, el pas "configure" de Subversion se m'ha queixat que:
"configure: error: --with-zlib requires an argument.".
Al final he optat per instal·lar un paquet preconfigurat que ja inclogui tot, posat que fer que quadrin l'Apache i el Subversion no sembla el més senzill del món.
Un que té bona pinta és aquest. Tot i que no diu què s'ha de fer, per exemple no diu que si s'ha d'instal·lar Apache abans d'aquest paquet. En tot cas, he esborrat l'Apache que he instal·lat amb l'intent anterior.
Com ha anat aquest paquet integrat ho descriuré en un post posterior.

Dexter, la primera novel·la

He acabat la primera novel·la d'en Dexter, "Darkly Dreaming Dexter", de Jeff Lindsay, publicada el 2004. És una lectura lúdica i lleugera, el llibre és molt irònic i un altre entreteniment mentre es llegeix és anar veient les diferències entre la primera temporada de la sèrie i la novel·la.
Hi ha molts canvis, per exemple, el codi de Harry surt però només de tant en tant. La germana d'en Dexter es diu que és molt atractiva, prou com per ser un "centerfold" (a diferència de l'actriu que l'encarna). LaGuerta és una policia inepta però molt hàbil políticament. Com a la sèrie, té molta mania a la germana d'en Dexter de qui diu alguna cosa com "if her teets were brains, she would be Einstein" (si els seus pits fossin cervell, seria Einstein).
Les diferències principals es troben en el desenllaç. A la sèrie l'assassí surt amb la Deb Morgan (germana d'en Dexter) mentre que al llibre simplement la segresta al final per fer que en Dexter es trobi amb ell i revelar-li el secret que ell, en Brian, i en Dexter són germans.
En l'enfrontament final, la Laguerta mor per culpa de la seva ambició i en Dexter, molt atordit per haver recordat la mort de sa mare i el trauma que van patir el seu germà i ell, deixa marxar el seu germà, que roman per tant lliure. Per tant la germana ja sap que en Dexter és un assassí en sèrie o algú en tot cas traumatitzat i amb problemes. A la sèrie, en Dexter es carregava el seu germà en un desenllaç poc convincent.
La novel·la està esquitxada de castellà però l'autor, en bon americà, demostra no conèixer-lo gaire. Quasi tot el castellà que hi surt és agramatical.
La lectura de la primera novel·la d'en Dexter és entretinguda i recomanable.