El codi Da Vinci és una novel·leta, a mig camí entre aquella literatura barata que podies comprar per fer un viatge en tren i una novel·la amb personatges de debò. La història és ben senzilla: l'Opus Dei està cercant el Sant Grial i un dels guardians, el més important, de la cosa deixa uns codis per tal que en Robert Langdon i la Sophie Neveu (més sobre ells més tard) puguin trobar el Sant Grial abans que l'Opus Dei. En Robert Langdon ja el coneixem de la novel·la anterior, "Angels and Demons" ("Àngels i dimonis"), és un professor de simbologia a Harvard. La Sophie Neveu és un personatge ben estrany, és francesa, però educada a la Gran Bretanya i parla anglès molt bé, i és la néta del guardià més important del Sant Grial. Aquest home, Jacques Saunière, que treballa al Louvre, és el Gran Mestre de la societat secreta Priorat de Sió, que s'ha dedicat a protegir el Sant Grial des de poc després de la crucifixió de Jesucrist. De fet, la història, a part de la tesi que Maria Magdalena estava casada amb Jesucrist i que era ella qui havia de fundar l'església cristiana i que l'església, cristiana primer i catòlica després, ha matxacat el paper de la dona en la religió, en tots els aspectes, és ben trivial i pitjor que la de "Àngels i dimonis". El codi té lloc a París i a Londres però la història de "Àngels i dimonis", ambientada a Roma, era més subtil i l'ús que feia l'autor dels monuments i l'art romà era més complex que el partit que treu al Louvre, l'abadia de Westminster i l'església del Temple (aquestes dues són a Londres).
A més, el final melodramàtic a prop d'Edimburg és ridícul, quan la Sophie troba la seva àvia i el seu germà. La tècnica novel·lística és la mateixa que a la novel·la anterior, bàsicament és una persecució del dolent, que en aquest cas és de l'Opus Dei, però que de fet estarà fent la feina a uns altres (tal com passava a "Àngels i dimonis") a en Robert i la noia maca més jove que ell que li fa companyia (a "Àngels", la noia era italiana i física de professió, aquí és una criptologista francesa). L'autor sovint alterna un capítol on surt l'assassí i un capítol on surten en Robert Langdon i la noia. Els personatges són plans, sense profunditat psicològica. Només compta l'acció i les tesis sobre el Sant Grial, de les quals, tot i l'avís al principi del llibre que moltes de les coses són verídiques (com les referències a monuments i obres d'art), l'autor va dir que formaven part de la ficció, quan l'església va nomenar algú per refutar-les (com si calgués). Tot plegat serà una peli que es podrà veure al maig al nostre país, amb l'inevitable Tom Hanks fent de Robert Langdon i Audrey Tautou ("Amélie") fent de Sophie Neveu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada