"Melinda i Melinda" ni enginyosa ni divertida

Aquesta peli dirigida per Woody Allen vol ser enginyosa però no ho aconsegueix. Divertida no ho intenta ser gaires vegades i pel meu gust només un detall és graciós (quan a un personatge li queda enganxat el batí a la porta del pis de la dona que li agrada). Comença amb uns pseudointel·lectuals que discuteixen en un sopar, amb certa pedanteria, sobre la diferència entre la tragèdia i la comèdia i llavors un conta una història sobre una dona que arriba a casa d'uns altres pseudointel·lectuals que estan sopant a casa amb uns amics. La història té dues versions, la tràgica i la còmica i només la dona que arriba a casa és comuna a les dues històries, interpretada per Radha Mitchell, l'actriu australiana rosseta que fa de la dona del narcotraficant a "El fuego de la venganza". De fet les històries són poc convincents i semblen agafades pels cabells. Només la interpretació d'aquesta actriu, que està molt feta caldo en la història tràgica i més relaxada en la pretesament còmica, salva els mobles. Cal destacar que tot i que em sembla recordar que la peli es va estrenar en català en alguns (pocs) cinemes, el DVD només conté la versió original en anglès i la castellana.