Harry Potter i el calze de foc

Ahir vaig veure la quarta pel·lícula de Harry Potter, que no em va decebre gens. Humorística sovint i amb acció trepidant, però sense que cansi en cap moment per excés d’acció, la peli té una estructura argumental relativament senzilla. Comença amb el Harry, els Weasley i l’Hermione anant a veure la final de la copa del món de Quidditch, disputada entre Irlanda i Bulgària. El partit no es veu, només l’estadi i es dedueix que ha guanyat Irlanda, molt ràpid, però, els Cavallers de la Mort ataquen i tothom fuig. Comença el curs a Hogwarts i ens assabentem que enguany toca el torneig dels Tres Bruixots, per la qual cosa vénen alumnes estrangers, d’una escola francesa i d’una que sembla alemanya o en tot cas de l’Europa Central i Oriental. Al torneig el Harry, que té 14 anys, no hi pot participar (l’edat mínima són 17 anys), però d’alguna manera el seu nom acaba dins del Calze de Foc que tria els concursants. Els altres concursants són el Cedric Diggory, de Hogwarts, la Fleur Delacour de Beauxbatons, l’escola francesa, i el Viktor Krum, búlgar, de l’escola d’Europa Oriental (el nom us el deixo buscar a vosaltres). La primera prova va de dracs i en Harry i la resta la superen bé. Abans de la segona hi ha el ball del concurs, on les dificultats per trobar parella d’en Harry i en Ron acaben generant situacions divertides. Després ve la segona prova, que és a dintre el llac de davant de Hogwarts i la darrera finalment és en un laberint màgic. Aquí és on passen tots els esdeveniments, alguns tràgics i alguns crucials per a la resta dels llibres (i pel·lícules) de Harry Potter. Finalment, després dels esdeveniments, un epíleg fa balanç del que ha passat i el curs escolar acaba. En conjunt, la pel·lícula en cap moment no es recrea en parts que es puguin fer pesades (per exemple el partit de Quidditch quasi no hi surt, només se’ns presenta el Viktor Krum, que juga a la selecció de Bulgària, quan es llegeixen les alineacions, i després se n’esmenta el resultat, amb bon criteri, no es veu cap jugada del partit), els tocs d’humor i l’acció són molt satisfactoris. Val la pena anar al cinema i veure-la en pantalla gran. Cal identificar bé el cinema on la fan en català però com a mínim a la sessió que hi vaig anar el cinema era quasi ple.