El nou AVUI

Ahir dimecres 28 de setembre va sortir al carrer el nou diari AVUI. N'han canviat el format, modernitzant-lo i alguns diuen que conté més informació.
La web del diari a http://www.avui.com també ha canviat, si bé encara continua donant accés al diari sencer en pdf sense que hagis de pagar res.
La nova web no està organitzada per pàgines sinó per seccions, de manera que ja no pots llegir la tercera pàgina de la secció de diàleg. Hi ha sorpreses, com ara que ja no es veu la programació de tele en una pàgina HTML, te n'has de baixar el PDF, que és bastant pesat, pel retard que comporta la baixada del document, que sol pesar, i l'obertura de l'Acrobat Reader dins del navegador, que sempre és lent, tant si uses l'Internet Explorer com el Firefox (el meu cas).
El que encara continua funcionant és baixar-se els fitxers PDF de seccions senceres usant el programa wget (jo el faig servir sota Cygwin a Windows o en Linux). És la millor manera de llegir el diari electrònic i la que més s'assembla a llegir la versió impresa. Només has d'esperar que el document baixi però després ja el tens al disc dur i fins i tot el pots guardar per a la posteritat (jo no ho faig).

"Obsessió" ("Wicker Park") remake amb bona nota

"Obsessió", com s'ha dit en aquests paratges ("Wicker Park" en títol original, del parc de Chicago on es troben dos dels personatges) és un remake de la peli francesa "L'appartement", que vaig veure fa uns anys (al 1996, sembla). En aquella peli, el personatge femení principal era interpretat per Monica Bellucci i el del noi pel seu marit actual i parella d'aleshores. En aquesta peli, els reemplacen Diane Kruger i Josh Hartnett, que se'n surten molt bé. El paper de Romane Bohringer a la peli francesa també està molt ben cobert per l'actriu australiana Rose Byrne.
La diferència més significativa entre les dues pel·lícules, a part de les trivials (ambientada a Chicago en lloc de París, el noi se n'ha d'anar a la Xina en lloc del Japó, etc.), és el final, més optimista a la peli americana que a la francesa, i que alleuja l'espectador, una mica nerviós de veure com el noi i la noia no s'acaben de trobar mai.

"Saw" sang i fetge i intriga

El divendres passat vaig veure la pel·lícula "Saw", que ja és als videoclubs des de fa mesos. És una peli que s'assembla a Memento i a El Cub, en el sentit que és una producció independent, enginyosa i amb pocs actors famosos, en aquest cas, Danny Glover i Monica Potter. Va d'un criminal cruel i sanguinari que obliga les seves víctimes a matar-se ells mateixos o a matar altres víctimes per salvar-se, cosa que a la meitat de la peli, es veu com una dona, drogaaddicta, ha reeixit a fer. Cal destacar la cruesa de certes imatges, així com la complicada trama amb sorpresa final. Al final, cap dels personatges que hem anat veient, no sols el fotògraf i el metge, que estan atrapats al wàter, sinó els altres (el policia, l'infermer, etc.) se salva, tot i que el final és obert, només la mare i la filla se'n surten. Enginyosa però massa truculenta (la tallada de peu del metge és forta).

El diari NYTimes s'apunta a ser de pagament

Un dels diaris de la ciutat de Nova York, el NYTimes, és des del dia 19 de setembre de pagament (em refereixo és clar a la seva versió a internet). Si més no, en certes seccions. De fet, les seccions de pagament no tenen gaire interès, en especial els esports. Més interès té la secció d'opinió però sembla l'única que perdem els lectors que de moment no hem fet el pas d'agafar la targeta de crèdit i esquitxar els dòlars (o euros) que val accedir a aquests continguts. Què perdem si no llegim la secció d'opinió? En part, els articles liberals (en el sentit americà del terme) de Maureen Dowd, últimament focalitzada a criticar el president Bush fill (a qui anomena W.) en articles amens, de vegades divertits, de vegades perspicaços. A més, també perdem l'articulista Tom Friedman, en el fons bastant conservador, però de vegades crític amb el president (els periodistes Sostres i Quintà de l'AVUI haurien de llegir en Friedman, no es pot ser més papista que el papa). També perdem altres articulistes bastant liberals, però menys divertits que na Dowd, i menys interessants que un conservador com en Friedman criticant el presi. Hauré d'usar els 14 dies de prova per veure si els articles de Ms. Dowd i els arxius multimèdia justifiquen la inversió. Si t'apuntaves abans del 19, et feien un descompte de 10 dòlars, però clar, el descompte s'ha acabat.

Sobre els articles de l'Alfons Quintà al diari AVUI

Aquesta és una carta al director del diari AVUI que vaig enviar el 30 d'octubre del 2004. Per algun motiu o altre no la van publicar. Ara que tinc aquest blog, la puc publicar.

Regularment els articles de l'Alfons Quintà són un exemple de
simplificació de la realitat, temàtica repetitiva i argumentació
quasi inexistent més basada en el to peremptori que posseeixen que en
opinions raonades. Aquest to categòric es basa en l'ús d'adjectius i
substantius pejoratius amb els quals el senyor Quintà fulmina i
fustiga aquells les opinions dels quals no li agraden. En l'article
d'avui, 30 d'octubre, els pacifistes són "babaus
impresentables", França és un país d'on les follies "cauen a raig" i
el prestigiós diari "The Guardian", és "esquerranista delirant". En
una setmana on una publicació mèdica de prestigi, "The Lancet", revela
en un estudi rigorós que la invasió d'Iraq per part de les tropes
majoritàriament estatunitenques i britàniques ha provocat 100000
víctimes civils, la majoria dones i infants, el senyor Quintà no troba
millor cosa en què basar un article que unes frases
descontextualitzades de Bertrand Russell i d'un articulista de "The
Guardian", del qual, com és costum en ell, no ens diu ni el dia exacte
que el seu article fou publicat ni el seu nom ni cap dada que faciliti
l'accés a l'article sencer.

Navegadors GPS

Aquests últims dies he estat provant una PDA amb accessori GPS. L'experiència ha estat bona, tot i que de vegades al GPS se li'n va l'olla. Per anar de Sant Joan Despí a Ripoll, al passar per certs pobles que estan a banda i banda de la carretera C-17, et proposa de deixar la carretera i entrar als pobles. A més als pobles petits no hi surten els carrers. Es veu que deu pensar que és millor que socialitzis preguntant als locals on es troba el carrer on et dirigeixes. Un altre defecte de l'estri, el GPS, és que no té bateria pròpia i per tant no el pots fer servir fora del cotxe. És clar, el suport del català és inexistent, si bé alguns carrers de Terrassa, posem per cas, estan en català, altres carrers d'altres pobles o viles estan en castellà. A més, com malauradament es podia esperar, les indicacions de veu de la noia del GPS quan has de girar a l'esquerra per exemple només els pots posar en castellà (o en algunes altres llengües europees). Un altre problema és el desconeixement de l'estri de noves variants o noves sortides de les carreteres. La nova sortida del cinturó del litoral a Sant Joan Despí és totalment desconeguda per a ell.