Personatges espaventosos

La Montserrat Nebrera del PP que he vist avui als cartells electorals del centre de Barcelona, a la zona de Balmes i Rosselló s'assembla molt a la criminal del planeta Krypton que en una de les dues primeres pelis de Superman és condemnada junt amb els seus dos companys mascles a vagar indefinidament per l'espai en una mena de mirall que els enclou.

"Until I find you" by John Irving, until we find Irving again

Last Friday I finally finished reading the third novel I've read by John Irving, "Until I Find You". The first two were "The Cider House Rules" and "A Widow for one Year". It's a lengthy novel (1000 pages) and as might be expected so many pages get in the way of quality. Though it has good moments and funny moments sometimes it is quite common. A shorter novel without so much triviality in the description of the films of the main character and some of the things that happen to him would have been better. There may be some spoilers ahead so watch out. Irving does not describe the inner thoughts of the characters, he often looks at them from a distance. And some are unfairly treated, such as Michele Maher, who does not deserve that her reencounter with Jack is such a disappointing experience. The Lucy and the Sally (Claudia's daughter) episodes seem completely gratuitous, though they certainly contrast each other. Finally, when Jack finally finds his father, his father is already mentally ill, although he is just over sixty (at least, he's not so old as the character in "Widow", who has a foot in her grave when she reencounters the boy she was having sex with at the beginning of the novel). Too much research into music and into the tattoo world is there. It's nice that authors have so much time to do research but all those details about tattoing or about organ music get in the way of action and but for a few pedants are quite boring. The same goes for most of the Hollywood movie industry information and of course for the wrestling. Irving has been in Hollywood and he is a wrestler so he knows what he's talking about, still it is sometimes pointless to dwell so much on all that stuff. This novel to me is not nearly so good as the exceptional "Widow" and the equally exceptional "Cider House Rules". "Rules" is also a very good movie, I haven't still seen the Widow film. I'm a bit surprised because the widow's mother is described as the prettiest woman on earth (or something like that) and Kim Basinger for me simply does not fit. But I haven't seen it, so nothing else on the Widow film. More to come about "Until I find you" in forthcoming posts, with lots of spoilers, though.

"La vida secreta de las palabras", bona però pedant i gratuïta

"La vida secreta de las palabras" dirigida per Isabel Coixet, amb Sarah Polley (que ja sortia a "Mi vida sin mí"), Tim Robbins (que apareix per donar consistència a la peli?), Javier Cámara (en un paper calcat al de "Hable con ella") i Leonor Watling (paper curtet, però suficient per provocar el riure, perquè es nota massa que apareix un moment a les pelis de la Coixet per amistat amb ella i els germans Almodóvar, que són els valedors de la Coixet i els productors). És una peli lenta, per a cinèfils, benintencionada en el seu missatge però artificial perquè la crítica abstracta a les guerres sense concretar en els motius econòmics que hi porten és una mica superficial. El final alleuja, però el Tim Robbins seria un home tan meravellós a la vida real, o seria un borratxo frustrat? La veueta de la nena és un dels enigmes de la peli, pot ser la de la filla de la protagonista o la de la noia que va deixar de ser quan la torturaren els soldats, la veritat és que tant és. La pedanteria amb les obres literàries torna a sortir, si a "Coses que mai et vaig dir" (la millor peli de la Coixet) sortia Nina Berberova, en aquesta surt "Les cartes d’una monja portuguesa" (llibre eròtic anònim), a "Mi vida sin mí", un altre dramon gratuït, no sé si hi sortia cap llibre. Cal destacar que el DVD conté la versió original anglesa, on la Sarah Polley deu fingir un accent estranger (ella és canadenca en realitat però a la peli fa de dona de l'antiga Iugoslàvia), la versió espanyola i la catalana.

"El exorcismo de Emily Rose" per a místics

Aquesta peli és una combinació de peli de terror i de judicis i en totes dues facetes és bastant eficaç. Basada en un cas real on una noia semblava estar posseïda i els que han fet la pel·lícula sembla que hi creuen. La dita noia vivia en una zona rural i bastant endarrerida del Mig Oest americà però estudiava hebreu antic, arameu antic, grec antic i llatí, fins al punt que durant el judici sembla plausible per a tothom que pogués parlar en aquestes llengües. A part de la poca credibilitat de tot plegat és una pel·lícula entretinguda, amb bones interpretacions, hi surt Laura Linney, que fa d'advocada defensora del capellà acusat per haver exorcitzat, o sigui matat, la noia.