La selecció espanyola ha tornat a deixar enrere la seva proverbial fúria espanyola i ha tornat a fer figa. El mateix dia que els nois del vòlei -esport de masses on els n'hi hagi- es proclamaven campions d'Europa a Moscou contra Rússia, els nois del bàsquet van voler que fos simètric i es van deixar pendre el campionat d'Europa pels russos. No em puc estar de comentar el brillant article de Tomás Roncero a l'As sobre la desfeta de l'anomenada ÑBA (per increïble que sembli, així anomenen alguns a la selecció espanyola de bàsquet, per la presència d'alguns espanyols a la lliga professional americana, és un invent absurd, perquè NBA vol dir associació de bàsquet nacional, o sigui dels EUA, i això de convertir la N en enya no té ni cap ni peus però...)."Somos españoles. Para lo bueno y lo malo. Y nuestra historia está plagada de más lágrimas que sonrisas. Además, nos persigue una maldición numérica que me tuvo todo el día en jaque". I aquí descriu que les finals en anys imparells Eppanya les perd. Una altra parida cutre i supersticiosa."Las finales se pierden por detalles, matices a veces insignificantes. Pero el olor a derrota llenó el Palacio de Goya en los últimos minutos, en los que el España-Rusia se convirtió en un concurso de tiros libres entre Kirilenko y Gasol. Entre Andrei y Pau. Y ahí, el sputnik ruso nos destrozó sin piedad. Cada ataque español, Gasol sumaba un puntito y un tiro al aro (¡erró siete!)." Vaja que la culpa fou del català, com Salinas quan va fallar el gol en aquell partit contra Itàlia que Roberto Baggio va resoldre a la jugada següent, no importa que siguis botifler i sustentis aquest espanyolisme ranci, si ets català, per bé que juguis, si falles el darrer tret, el culpable ets tu. El fet que la defensa fos un colador i la manca de caràcter guanyador de les seleccions espanyoles en general no compta per res.
"Busco más explicaciones al fiasco de los fiascos. Empecemos por las gradas. Para empezar, vi algunos huecos en el remodelado santuario de Felipe II. Mucho griego despistado, lituanos que acabaron animando a los rusos y mucha niña mona, que cantaría Mecano, animando a la Roja sin el ardor necesario en este tipo de eventos. El Europeo debió ganarse también desde las tribunas. Los rusos y los árbitros no se sintieron acosados por el factor ambiental en ningún momento. En Atenas el desenlace habría sido otro. Fijo. Y eso que Manolo Escobar estuvo arropando lo suyo desde su butaca mientras se escuchaba su famoso "Que viva España"." O sigui que els lituans van animar Rússia, mmm... però no els odiaven tant?, 15 anys després que Catalunya se separi d'Eppanya si es fa un campionat a l'Est d'Europa i la final la juga Espanya amb l'amfitrió els catalans que també hi siguin animaran Espanya? No se sap mai, potser sí. I masclista, o sigui que les nenes mones no saben animar, però de què es tracta? És que el bàsquet és tan bèstia com els toros o com els combats de gladiadors? Ens queixem que a Atenes estan als límits de la civilització i vols ser com ells?
"Resulta fácil hacer leña del árbol caído, pero les prometo que llevo toda la semana contándoles a mis colegas del basket (son legión) que me parecía que Pau Gasol no estaba siendo el jugadorazo desequilibrante que esperábamos. Le veía muy lejos del MVP vaticinado por las casas de apuestas y menos enchufado de lo necesario para meter la canasta de oro que prolongase el sueño imperial de Japón 2006. Todo lo contrario que Calderón, enorme, con jerarquía, una mano de jara y sedal y un liderazgo que hubiera merecido mejor premio para este jabato de Villanueva de la Serena. En la grada, junto a mi hermana Amparo, mi sobrino Gonzalo y mi primo Jaro, vislumbré una salida en el atasco de los dos últimos segundos. "Balón a Calderón y triple salvador". Pues no. Gasol, lógico, intentó demostrar por qué es el número uno y se la jugó. Aro, rabia, llanto, derrota y subcampeonato. Pau, ¡levántate crack!" Caram, el català va fallar. Potser si es dediqués més al seu equip, que és qui més li paga, seria millor jugador a la NBA (sense enya!), ja que el seu equip ni als playoffs s'ha classificat i quan s'hi va classificar no hi va durar gaire. I que fàcil que és fer d'entrenador quan la jugada ja ha passat. I si Calderón hagués fallat el triple?
"Lo que más me enfurece es que encima nos ganen los rusos gracias a una canasta de Holden, más norteamericano que el tipo que se llevó a Beckham a Los Angeles (Lalas) y con un entrenador made in USA (Blatt) al que jamás hubiéramos imaginado llorar escuchando el impactante y solemne himno ruso. Definitivamente, la vida no sigue igual..." I què, no pot plorar el Blatt per la seva pàtria d'adopció? Potser té lligams emocionals amb Rússia, que és que només els espanyols tenen dret a tenir lligams emocionals amb el seu país, sense dir-ne patrioterisme, nacionalisme? "Imagine there's no country". I quant al fet que a Sant Boi tothom es mirés el partit quina parida. Viurà millor la gent de Sant Boi pel fet que els Gasol siguin d'allà? Si són ximples, sí.
