Què vol dir ser europeu?

Darrerament, està molt de moda això de ser ciutadà europeu. La cap de l'oposició, el dia 10 en la seva resposta va dir que una majoria (?) de catalans volen ser catalans, espanyols i europeus i avui mateix l'inefable Hernando, portaveu del PP, ha dit que el PP evitarà que ningú "mutili els drets dels ciutadans que viuen a Catalunya de ser espanyols i europeus".

Però què vol dir ser europeu? És realment el mateix que ser d'un país que pertany a la unió europea? O el concepte d'europeu és més ample? Tota la vida, ser europeu era viure en un país d'Europa i valia tant per als alemanys i els francesos, com per als suïssos o noruecs o per als habitants d'Europa Central que van entrar a la Unió Europea fa poc, com els txecs, els eslovacs, els croates o els eslovens. Ser europeu tenia una certa connotació positiva per allò de que Europa s'associava amb els països nòrdics on diuen que la gent és neta, rica, desvetllada i feliç.

Ara, sembla, que ser europeu és un abús del llenguatge per dir de forma abreujada que la persona en qüestió és de fet d'un país membre de la Unió Europea, cosa que també pot tenir una connotació positiva, a menys que pensis que aquesta unió és la que ha ignorat els refugiats de Síria, o que s'ha limitat a dir que no està bé la violència de l'1-Octubre, sense pressionar als qui la van exercir perquè no ho tornin a fer (això pot ser força important els propers dies) o perquè negociïn perquè el problema polític que és el desencadenant d'aquesta violència unilateral es resolgui.

Si Catalunya s'independenditza sense acord, els seus residents continuaran sent europeus. I pel fet de la manca d'acord continuaran sent comunitaris. Si es fa amb acord, possibilitat de ciència ficció, doncs perdrien aquesta condició de comunitaris, però romandrien europeus en el sentit que sempre ha tingut aquest adjectiu. Però en l'hipotètic cas d'una independència acordada, no tindria sentit que Catalunya sortís de la UE, ja que això perjudicaria l'economia espanyola, ja que Catalunya podria comprar el que compra ara a Espanya en altres llocs (França per exemple) i Espanya hauria de comprar a altres el que compra a Catalunya, o sigui hi perdrien tots dos.

L'error del Barça

Ahir el Barça va decidir jugar el seu partit de la lliga espanyola contra el Las Palmas, equip que havia dit que jugaria amb una bandera espanyola brodada a la samarreta, per llibertat d'expressió i perquè ells volien recalcar que tot i ser lluny d'Espanya n'estan molt contents. Que està molt bé, és clar, però no era el que es tractava ahir. L'expressió fora de tema ve a l'esperit. Però tant és, el partit es va jugar, amb bandera espanyola brodada o no, i van quedar 3 a 0, que és el de menys.

Però el Barça va cometre un error molt gran jugant aquest partit. Deien que, si no jugaven, perdrien els 3 punts del partit (que anirien al rival) i 3 més de sanció i que podrien exposar-se a 6 mesos de sanció. I la pregunta és: i què? No van passar esdeveniments prou greus ahir amb els antiavalots de la mal anomenada Policia Nacional i aquest cos anacrònic que es diu Guàrdia Civil atonyinant gent que feia resistència pacífica? Si tan poc important i sense garanties era el referèndum per què va ser necessari una repressió tan salvatge? Si el Barça té principis i renuncia a jugar aquest partit, i rep la sanció doncs la rep, i si la lliga espanyola vol renunciar a què hi jugui el Barça doncs ho fa, amb totes les conseqüències.

Jugant, el Barça, com diu l'articulista de l'Ara Toni Padilla va deixar de ser més que un club. Dóna la idea que el referèndum i el que va passar ahir era com un joc polític de poca volada i que res no ha canviat. Les declaracions de Piqué en canvi apunten cap a una altra cosa, i dubto molt que el públic de la selecció espanyola no el xiuli sorollosament al proper partit. De fet, si jo m'encarregués de la seva seguretat quan la selecció espanyola jugui el proper partit com a local, no estaria gaire tranquil.

Què passarà amb el proper partit a fora del Barça? Quina serà l'actitud del públic? Vista la desinformació de les cadenes estatals, no serà bona. Però a mi tant m'és, ja no m'interessa veure la repetició dels gols del Barça, m'he esborrat l'aplicació de la lliga que m'informava en temps real dels gols que rebia o feia el Barça i el Barça en general ja no m'interessa gens, ni el futbol és clar.

L'hora de despertar-nos junts de Kirmen Uribe (traduït del basc per Pau Joan Hernàndez)

Aquesta és la història d'una família d'Euskadi des d'abans de la guerra civil i fins després de la mort del dictador. És una família real i se n'usen els cognoms reals, si bé l'autor diu al final de la novel·la que ha novel·lat alguns aspectes de la història, per omplir els forats del que li havia contat la família. De fet, tots els personatges són reals, fins i tot l'oncle avi de l'escriptora contemporània Amélie Nothomb,  François Nothomb, resistent a França i que coincideix amb els bascos (espanyols) exiliats.

Explica com els va afectar la guerra civil i la brutal repressió franquista, l'exili i el retorn. Fins i tot s'esmenta la creació d'ETA i com va derivar fins a ser una organització terrorista a pesar del pacifisme del poble basc . Obvia l'etapa dels GAL, potser perquè ha descrit la brutalitat del franquisme amb molta cruesa i introduir aquest element hagués fet la novel·la més llarga i més polèmica. També descriu els canvis en els costums d'Euskadi, com la història d'aquella noia que van expulsar d'una ikastola per "roja" i que va acabar morint de resultes d'un avortament clandestí.

El fet que els personatges siguin històrics permet a l'autor escriure certs fragments com un llibre d'història o una revista d'història tipus Sàpiens. Tot i això, la descripció de la vida dels Letamendi Urresti és molt càlida. La novel·la a més té pinzellades d'humor com l'anècdota de com sedueix en Manu Sota una funcionària de la Secretaria d'Estat americana i com acaba la seducció, o quan en Manu Sota es troba amb sir Alec Guiness.

En conjunt, és una novel·la excepcional, que cal llegir.

La muntanya de la festa, d'Alissa Ganíeva (traducció de Miquel Cabal Guarro)

"La muntanya de la festa" està ambientada al Daguestan, república autònoma de Rússia, de la mida de l'Aragó (o sigui força més gran que Catalunya) i on només viuen 2 milions de persones, però on es parlen com a mínim 32 llengües.
Fou colonitzat per Rússia fa temps ("llavors van arribar camions amb una literatura que no era la nostra") però la població és majoritàriament musulmana. El mosaic de llengües és tal que els mujahidins que al final agafen el poder (això és, de moment, fictici) han de parlar rus entre ells per entendre's si bé el traductor diu que l'àvar i el kúmik (llengües caucàsiques) també es fan servir habitualment com a llengua franca.
La novel·la escrita en rus per aquesta autora nascuda al 1985 i de llengua àvar explica la història de Xamil, un periodista que s'acosta a la trentena, i d'una sèrie de familiars i coneguts.
La muntanya de la festa del títol és el nom d'un poble en què somien alhora en Xamil i el seu amic Arip, un dia que estan d'excursió pel paisatge muntanyenc del Daguestan. És un poble en què també ha somiat el poeta i escriptor Makhmud, una de les primeres víctimes del caos que s'instaura, quan Rússia construeix un mur per separar el Caucas musulmà de la resta de Rússia. Musulmà i subvencionat si bé un dels personatge diu que en el fons Rússia no subvenciona res, que el Daguestan ja és viable econòmicament per si sol.
Molts personatges i molts diàlegs fan el llibre molt àgil tot i que pot ajudar apuntar-se el nom i la relació de parentiu entre els diferents personatges que van apareixent.
Especialment efectius són els extractes de diferents llibres que en Xamil llegeix i que apareixen a la novel·la. Així apareixen llegendes pintoresques del Caucas, descripcions de l'època pre-soviètica, soviètica i post-soviètica.
També apareixen discussions paròdiques (o potser no tant) entre els diferents corrents de l'Islam. Al final el corrent wahhabista més violent és qui agafa el poder aprofitant el desgovern que provoca la construcció del mur. I la novel·la acaba amb un altre somni.
La ressenya d'aquest llibre va aparèixer el 17 de maig del 2016 a l'Ara tot i que ni el cercador de l'Ara ni el del Google són capaços de trobar l'article. Però es pot consultar a l'hemeroteca de l'Ara (només per a subscriptors) a l'edició d'aquell dia.

Skylanders Swap Force, els ninos amb habilitat

• Habilitat Sneak (antifaç): Trap Shadow (comprat) i Stink Bomb
• Habilitat Teleport (fletxa a través d'un cercle): Hoot Loop (comprat) i Night Shift
• Habilitat Climb (escala): Wash Buckler (inclòs al pack d'inici) i Spy Rise
• Habilitat Rocket (coet): Boom Jet i Blast Zone (inclòs al pack d'inici)
• Habilitat Bounce (molla): Fire Kraken (comprat) i Rattle Shake
• Habilitat Speed (4 ratlles amb un triangle a la dreta): Freeze Blade i Magna Charge
• Habilitat Dig (pala): Grilla Drilla (comprat) i Rubble Rouser
• Habilitat Spin (remolí): Doom Stone (comprat) i Free Ranger.

Hi ha 8 habilitats diferents i 16 ninos que les tenen. Dues de les habilitats estan incloses al pack d'inici.

Per tant s'han de comprar -si vols completar el joc- sis ninos.

Disfrutant de la televisió d'Orange

Fa uns dies em van trucar els d'Orange i em diuen que em posen la fibra, que l'ADSL està obsolet. Doncs val. Què hi farem. No crec que les capacitats de baixada i pujada tan forta que té la fibra siguin necessàries per a mi però si l'ADSL està obsolet...

Me l'instal·len al despatx, que està a uns 5 metres del menjador. La fibra entra a casa i només arriba fins al despatx.

Al cap d'uns dies decideixo provar el servei Wuaki d'Orange, que és gratis fins al maig (o sigui fins al 30 d'abril). Primera cosa a tenir en compte, el Wuaki és gratis fins al maig però per provar-lo t'has d'apuntar al pack de Canales Temáticos, que val 8 euros al mes. En fi, per provar que no quedi, dic que endavant.

Al cap de 2 dies m'arriba el descodificador i no té connexió wifi amb el router. Com que la fibra  només arriba al despatx i la tele és a uns 7 metres no puc fer-hi res. Amb l'ADSL podies instal·lar el router a prop de la tele però amb la fibra -o gran avenç tecnològic- el router només pot estar on acaba la fibra, o sigui al despatx.

Orange diu a la guia d'instal·lació que si aquest és el teu cas -router i descodificador en habitacions diferents- t'envien uns dispositius d'aquells que s'endollen a la xarxa elèctrica i així tens bona connexió entre el router i el descodificador, aquests dispositius es diuen PLC Liveplug HD+. La web per demanar-los no va. Truco al 1470. Em diuen que me'ls poden enviar però valen 32 euros. Mmmm, he de pagar 32 euros per resoldre les deficiències del seu descodificador, que no té connexió wifi amb el router. Ja m'han fet pagar 8 euros al mes per provar un servei gratuït, el Wuaki, que de fet no té res a veure amb la tele. Però si el vols provar t'has d'apuntar a la tele perquè així ho han decidit.

La del servei tècnic de nivell 1 em diu que no tenen cap descodificador amb connexió Wifi i gràcies al fet que la fibra és menys flexible que l'ADSL pel que fa a la col·locació del router o uso els endolls aquells o res. Al final decideixo donar-me de baixa.

Total he tingut la tele d'Orange uns 5 minuts, els que m'ha costat descobrir que o poses els PLC Liveplug HD+ o res de res. Però aquests dispositius tampoc m'anaven bé, entre la tele i l'endoll hi ha una llibreria, més enllà de si funcionen bé, sense inestabilitats.

L'instal·lador de la fibra podria haver explicat que la fibra és menys flexible pel que fa a col·locació de router i descodificador de tele.

Mas com a problema

Al diari Ara, en un article només accessible als subscriptors i que ho restarà fins al final dels temps, Xavier Bosch parla, per fi, d'Artur Mas com una persona humana fal·lible. Cosa estranya en un diari que, a desgrat d'algunes veus discordants per donar una sensació de pluralitat, sembla molt de CDC o de Junts pel Sí.

Diu "potser no havia d’haver cremat etapes tan ràpidament. No calia escapçar dues legislatures. En la primera, potser calia insistir més en el pacte fiscal perquè el no de l’Estat encara fos més rotund. En la segona, era el moment de fiar-ho tot al clam del dret a decidir...".

Encara queda lluny parlar de com els errors de Mas i l'objectiu descarat d'aprofitar l'auge de l'independentisme en benefici propi i de CDC han fet mal a l'independentisme.

La conversió de Mas al 2012 a abraçar l'independentisme era molt poc clara llavors. Feia por anomenar la paraula independència i llavors es van inventar diferents eufemismes com sobiranisme, dret a decidir. En meetings de llavors la paraula independència només va aparèixer per un lapsus linguae.

Però l'aposta li va sortir malament i de 62 diputats va passar a 50, davant l'ascens dels que sempre havien estat independentistes de debò, ERC. Es va dir llavors que es preferia l'original que la còpia. 62 diputats que la coalició ha recuperat aquest 27 de setembre però que suposen menys del que Mas esperava.

Xavier Bosch no esmenta els altres errors de Mas, com privatitzar ATLL, un error ben gros, i a sobre fer-ho malament.
O privatitzar l'empresa que gestionava els túnels de Vallvidrera i del Cadí, que eren rendibles i que van generar en poc més d'un any unes plusvàlues considerables (per als bancs i fons d'inversió estrangers que varen comprar l'empresa).

Tampoc no esmenta els altres errors: la presència en diferents governs de Felip Puig, conseller d'Interior quan Esther Quintana va perdre l'ull, donar la Conselleria de Salut a Boi Ruiz o la coalició aparentment inacabable amb Unió, un partit que les darreres eleccions autonòmiques han demostrat que era molt poc important electoralment i sobrevalorat pel que fa a la seva contribució a l'ideari de la coalició. I encara com Unió va deixar Convergència abans de les darreres eleccions. Va passar pràcticament abans que toqués la campana.

Però la llista d'errors és llarga. Alguns són errors de càlcul i altres semblen més aviat pur maquiavelisme polític. El darrer celebrar les eleccions el 27 de setembre i fer que PP i Ciutadans guanyin les eleccions generals aprofitant l'anticatalanisme de la societat espanyola. Triar aquesta data simplement és donar al PP i Ciutadans la millor campanya per a les generals. Es parla d'alguna altra cosa que no sigui Catalunya? El fet que hi hagi menys gent treballant que abans de la crisi i que Defensa gasti quasi 9000 milions  d'euros més del pressupostat i que es gastin sumes absurdament altes en AVEs buits quan després altres trens com el de Galícia poden tenir un accident tan greu no surt enlloc. O directament els escàndols de corrupció del PP, tan greus com els de Convergència i sembla que amb un modus operandi semblant, han quedat oblidats, en part gràcies a la justícia polititzada però en part també gràcies a la data que ha triat Mas.

Per no parlar del xantatge que va fer en Mas a Junqueras i altres independentistes per portar l'aigua al seu molí, amenaçant amb no fer eleccions i pressionant perquè una coalició d'ampli espectre frenés la davallada electoral de CDC.

És Mas un actiu imprescindible del procés i sense ell no hi haurà independència, com defensa Xavier Roig a l'Ara? Què passarà si al final torna a ser president i una majoria involucionista guanya el 20 de desembre, com previsiblement passarà ja que la suma de PP, PSOE i Ciutadans supera amb escreix la majoria absoluta segons totes les enquestes.