"La muntanya de la festa" està ambientada al Daguestan, república autònoma de Rússia, de la mida de l'Aragó (o sigui força més gran que Catalunya) i on només viuen 2 milions de persones, però on es parlen com a mínim 32 llengües.
Fou colonitzat per Rússia fa temps ("llavors van arribar camions amb una literatura que no era la nostra") però la població és majoritàriament musulmana. El mosaic de llengües és tal que els mujahidins que al final agafen el poder (això és, de moment, fictici) han de parlar rus entre ells per entendre's si bé el traductor diu que l'àvar i el kúmik (llengües caucàsiques) també es fan servir habitualment com a llengua franca.
La novel·la escrita en rus per aquesta autora nascuda al 1985 i de llengua àvar explica la història de Xamil, un periodista que s'acosta a la trentena, i d'una sèrie de familiars i coneguts.
La muntanya de la festa del títol és el nom d'un poble en què somien alhora en Xamil i el seu amic Arip, un dia que estan d'excursió pel paisatge muntanyenc del Daguestan. És un poble en què també ha somiat el poeta i escriptor Makhmud, una de les primeres víctimes del caos que s'instaura, quan Rússia construeix un mur per separar el Caucas musulmà de la resta de Rússia. Musulmà i subvencionat si bé un dels personatge diu que en el fons Rússia no subvenciona res, que el Daguestan ja és viable econòmicament per si sol.
Molts personatges i molts diàlegs fan el llibre molt àgil tot i que pot ajudar apuntar-se el nom i la relació de parentiu entre els diferents personatges que van apareixent.
Especialment efectius són els extractes de diferents llibres que en Xamil llegeix i que apareixen a la novel·la. Així apareixen llegendes pintoresques del Caucas, descripcions de l'època pre-soviètica, soviètica i post-soviètica.
També apareixen discussions paròdiques (o potser no tant) entre els diferents corrents de l'Islam. Al final el corrent wahhabista més violent és qui agafa el poder aprofitant el desgovern que provoca la construcció del mur. I la novel·la acaba amb un altre somni.
La ressenya d'aquest llibre va aparèixer el 17 de maig del 2016 a l'Ara tot i que ni el cercador de l'Ara ni el del Google són capaços de trobar l'article. Però es pot consultar a l'hemeroteca de l'Ara (només per a subscriptors) a l'edició d'aquell dia.
Fou colonitzat per Rússia fa temps ("llavors van arribar camions amb una literatura que no era la nostra") però la població és majoritàriament musulmana. El mosaic de llengües és tal que els mujahidins que al final agafen el poder (això és, de moment, fictici) han de parlar rus entre ells per entendre's si bé el traductor diu que l'àvar i el kúmik (llengües caucàsiques) també es fan servir habitualment com a llengua franca.
La novel·la escrita en rus per aquesta autora nascuda al 1985 i de llengua àvar explica la història de Xamil, un periodista que s'acosta a la trentena, i d'una sèrie de familiars i coneguts.
La muntanya de la festa del títol és el nom d'un poble en què somien alhora en Xamil i el seu amic Arip, un dia que estan d'excursió pel paisatge muntanyenc del Daguestan. És un poble en què també ha somiat el poeta i escriptor Makhmud, una de les primeres víctimes del caos que s'instaura, quan Rússia construeix un mur per separar el Caucas musulmà de la resta de Rússia. Musulmà i subvencionat si bé un dels personatge diu que en el fons Rússia no subvenciona res, que el Daguestan ja és viable econòmicament per si sol.
Molts personatges i molts diàlegs fan el llibre molt àgil tot i que pot ajudar apuntar-se el nom i la relació de parentiu entre els diferents personatges que van apareixent.
Especialment efectius són els extractes de diferents llibres que en Xamil llegeix i que apareixen a la novel·la. Així apareixen llegendes pintoresques del Caucas, descripcions de l'època pre-soviètica, soviètica i post-soviètica.
També apareixen discussions paròdiques (o potser no tant) entre els diferents corrents de l'Islam. Al final el corrent wahhabista més violent és qui agafa el poder aprofitant el desgovern que provoca la construcció del mur. I la novel·la acaba amb un altre somni.
La ressenya d'aquest llibre va aparèixer el 17 de maig del 2016 a l'Ara tot i que ni el cercador de l'Ara ni el del Google són capaços de trobar l'article. Però es pot consultar a l'hemeroteca de l'Ara (només per a subscriptors) a l'edició d'aquell dia.
