A la deriva (Open Water 2)

A la deriva o també coneguda com Open Water 2 és, com era de preveure, semblant a Open Water, però amb un iot involucrat. Uns amics van en iot i quan es tiren a l'aigua s'obliden de posar l'escala per pujar. No hi ha taurons però amb ells en tenen prou per exterminar-se. Com a mínim alguns se salven, quants és l'enigma. Prescindible però si plou i el videoclub és barat...

"Infiltrados"

Infiltrados és la típica peli insuportable de policies super durs i malparlats. Llàstima del principi, que és vulgar, amb el Matt Damon i el Leonardo di Caprio (sempre fent la mateixa cara de nen maco que intenta ser dur) que es graduen a l'acadèmia de policia, potser la trama policíaca de després tenia interès. També hi surt Jack Nicholson i Martin Sheen, molts actors famosos per a una peli que no passa el primer quart d'hora. Scorsese és el director d'aquesta meravella.

Cannavaro el millor futbolista?

Els premis sempre solen ser injustos, però la concessió de la Pilota d'Or que designa el millor futbolista del planeta al defensa italià, ex-jugador de la Juventus i actual jugador del Madrid, Fabio Cannavaro és una pallassada i desprestigia el guardó de forma considerable. Cannavaro és un defensa compacte però com ell n'hi ha bastants i millors que ell hi ha, sense anar més lluny, Puyol. És clar que Cannavaro té un equip italià que el complementa però com a defensa Puyol és millor.
A més, aquesta temporada, al Madrid està demostrant que és humà i en més d'una ocasió, per exemple contra el Nàstic va merèixer l'expulsió. Però es veu que el voten periodistes de molts països i ha recollit el nombre més gran de vots, mentre gent talentuosa com Ronaldinho, que com a mínim guanya altres guardons, o Thierry Henry, cent vegades millor que Cannavaro, que si juguessin en equips diferents, hauria de fer-li moltes faltes per aturar-lo, no guanya ni títols ni guardons, i aquests segons sí que se'ls mereix.

Personatges espaventosos

La Montserrat Nebrera del PP que he vist avui als cartells electorals del centre de Barcelona, a la zona de Balmes i Rosselló s'assembla molt a la criminal del planeta Krypton que en una de les dues primeres pelis de Superman és condemnada junt amb els seus dos companys mascles a vagar indefinidament per l'espai en una mena de mirall que els enclou.

"Until I find you" by John Irving, until we find Irving again

Last Friday I finally finished reading the third novel I've read by John Irving, "Until I Find You". The first two were "The Cider House Rules" and "A Widow for one Year". It's a lengthy novel (1000 pages) and as might be expected so many pages get in the way of quality. Though it has good moments and funny moments sometimes it is quite common. A shorter novel without so much triviality in the description of the films of the main character and some of the things that happen to him would have been better. There may be some spoilers ahead so watch out. Irving does not describe the inner thoughts of the characters, he often looks at them from a distance. And some are unfairly treated, such as Michele Maher, who does not deserve that her reencounter with Jack is such a disappointing experience. The Lucy and the Sally (Claudia's daughter) episodes seem completely gratuitous, though they certainly contrast each other. Finally, when Jack finally finds his father, his father is already mentally ill, although he is just over sixty (at least, he's not so old as the character in "Widow", who has a foot in her grave when she reencounters the boy she was having sex with at the beginning of the novel). Too much research into music and into the tattoo world is there. It's nice that authors have so much time to do research but all those details about tattoing or about organ music get in the way of action and but for a few pedants are quite boring. The same goes for most of the Hollywood movie industry information and of course for the wrestling. Irving has been in Hollywood and he is a wrestler so he knows what he's talking about, still it is sometimes pointless to dwell so much on all that stuff. This novel to me is not nearly so good as the exceptional "Widow" and the equally exceptional "Cider House Rules". "Rules" is also a very good movie, I haven't still seen the Widow film. I'm a bit surprised because the widow's mother is described as the prettiest woman on earth (or something like that) and Kim Basinger for me simply does not fit. But I haven't seen it, so nothing else on the Widow film. More to come about "Until I find you" in forthcoming posts, with lots of spoilers, though.

"La vida secreta de las palabras", bona però pedant i gratuïta

"La vida secreta de las palabras" dirigida per Isabel Coixet, amb Sarah Polley (que ja sortia a "Mi vida sin mí"), Tim Robbins (que apareix per donar consistència a la peli?), Javier Cámara (en un paper calcat al de "Hable con ella") i Leonor Watling (paper curtet, però suficient per provocar el riure, perquè es nota massa que apareix un moment a les pelis de la Coixet per amistat amb ella i els germans Almodóvar, que són els valedors de la Coixet i els productors). És una peli lenta, per a cinèfils, benintencionada en el seu missatge però artificial perquè la crítica abstracta a les guerres sense concretar en els motius econòmics que hi porten és una mica superficial. El final alleuja, però el Tim Robbins seria un home tan meravellós a la vida real, o seria un borratxo frustrat? La veueta de la nena és un dels enigmes de la peli, pot ser la de la filla de la protagonista o la de la noia que va deixar de ser quan la torturaren els soldats, la veritat és que tant és. La pedanteria amb les obres literàries torna a sortir, si a "Coses que mai et vaig dir" (la millor peli de la Coixet) sortia Nina Berberova, en aquesta surt "Les cartes d’una monja portuguesa" (llibre eròtic anònim), a "Mi vida sin mí", un altre dramon gratuït, no sé si hi sortia cap llibre. Cal destacar que el DVD conté la versió original anglesa, on la Sarah Polley deu fingir un accent estranger (ella és canadenca en realitat però a la peli fa de dona de l'antiga Iugoslàvia), la versió espanyola i la catalana.

"El exorcismo de Emily Rose" per a místics

Aquesta peli és una combinació de peli de terror i de judicis i en totes dues facetes és bastant eficaç. Basada en un cas real on una noia semblava estar posseïda i els que han fet la pel·lícula sembla que hi creuen. La dita noia vivia en una zona rural i bastant endarrerida del Mig Oest americà però estudiava hebreu antic, arameu antic, grec antic i llatí, fins al punt que durant el judici sembla plausible per a tothom que pogués parlar en aquestes llengües. A part de la poca credibilitat de tot plegat és una pel·lícula entretinguda, amb bones interpretacions, hi surt Laura Linney, que fa d'advocada defensora del capellà acusat per haver exorcitzat, o sigui matat, la noia.

Peli: En sus zapatos, comèdia rotllo

"En sus zapatos", amb Toni Collette, Cameron Diaz i Shirley MacLaine és una comèdia que no acaba d'arrencar i que es té la sensació d'haver vist mil vegades, amb la noia maca i problemàtica (Cameron Diaz) i la seva germana menys agraciada físicament (Toni Collette), que és molt bona i que també té els seus problemes, l'àvia que ha viscut tant i que és la veu de l'experiència, amb la Shirley McLaine fent un recital interpretatiu, el de sempre.

Peli: El color del crimen (Freedomland), thriller prescindible

De fet no cal esplaiar-s'hi gaire, "El color del crimen", de títol original Freedomland, és un thriller prescindible tot i la presència de Julianne Moore i Samuel L. Jackson. Hi surt l'ambulancier d'urgències que va sortir amb la Carol durant uns mesos fent el paper de poli dur i fatxa que sempre fa. El títol original fa referència a un parc on hi havia un orfenat i on busquen un nen desaparegut. Ni tan sols la crítica racial dóna interès a la pel·lícula (com que el nen desaparegut és blanc, tanquen un barri negre).

La joia de Linux i Kubuntu

Heu vist que la foto inicial que hi havia en aquest bloc ja no hi és? És gràcies al meravellós browser o navegador Konqueror, que malgrat el seu nom, és molt poc compatible amb webs normals. La tornaré a afegir i d'altres un dia d'aquests. L'altre problema de Kubuntu és que, a diferència del Windows, no pot fer que una pantalla externa al portàtil funcioni bé. A més intentant-ho m'ha trencat la configuració de l'X. Amb Windows, per molts defectes que tingui, aquestes coses no passen. Quan li connectes una pantalla l'agafa sense problemes. El KDevelop a més té uns problemes ridículs amb l'encoding dels fitxers. Per defecte es pensa que tot és UTF-8, això no m'havia passat mai amb Mandriva (l'antiga Mandrake), tot i que sempre els havia editat amb emacs o xemacs (tot i que s'instal·laven malament a la 10.2, tot s'ha de dir). Per mala sort, els fitxers .cpp tenien caràcters accentuats i c...ada pastoret. Linux és absolutament inviable com a sistema operatiu per a usuaris, per molt que diguin molts.

Peli: La joven del agua, o el director que perd el seny

La joven del agua (Lady in the Water) és la darrera pel·lícula del sempre interessant director M. (Manoj) Night Shyamalan (el Night és un sobrenom d'origen escolar, de fet ell és d'origen indi, fill de metges establerts a Estats Units). Sempre interessant menys en aquesta peli, després de fer "El sisè sentit" i "El bosque" (The Village en el títol original), ha perdut una mica la perspectiva fent aquesta faula benintencionada però avorrida, ridícula de vegades i l'argument de la qual vol ser molt imaginatiu però acaba sent un nyap. La nimfa de l'aigua surt d'una piscina i és la noia pèl-roja de "El bosque", Bryce Dallas Howard (filla del director, entre d'altres, del codi Da Vinci). El mateix Night és l'escriptor que ha de publicar un llibre que salvarà el món, llibre que provocarà el seu assassinat i que farà que el president dels Estats Units, en llegir-lo, canviï de política (cosa que és preocupant, perquè la guerra d'Iraq surt moltes vegades a la pel·lícula, perquè els personatges tenen la tele encesa, i no sembla que sigui per criticar-la). Al final, tot acaba sent una mena de comunitat com a la peli espanyola del mateix nom, però amb tothom boníssim i tots intentant ajudar la nimfa perquè pugui tornar a casa i fugir d'una mena de gos diabòlic que la vol matar i l'amenaça del qual s'esvaeix al final perquè unes criatures igualment diabòliques (com els dementors de Harry Potter) al final fan la seva feina i se'l carreguen. La història que el director, guionista i productor diu que té origen en contes que contava a les seves filles no és prou per a ser un guió de pel·lícula i tot plegat produeix avorriment o riure no volgut pel director (excepte comptades ocasions en què els diàlegs dels personatges de la comunitat són humorístics). En fi, una peli per oblidar d'un bon director i guionista. Esperem que la propera li surti millor.

Peli: "Poseidon"

Poseidon, remake d'una pel·lícula clàssica que jo no he vist o que no recordo haver vist és brutal i val la pena veure-la al cinema pels efectes especials. Trepidant, hi ha escenes que marquen com quan estan atrapats al tub de ventilació (sobretot per als que patim claustrofòbia). L'únic punt obscur és que del grupet que intenten salvar-se els dos morenets (el cambrer i la seva amiga) moren, el cambrer molt ràpid i la seva amiga (que és l'actriu d'origen argentí Mia Maestro) a mitja pel·lícula. El jugador professional (interpretat per l'actor Josh Lucas) que és el petit líder del grup (molt a pesar del personatge interpretat per Kurt Russell) és massa valent per ser cert, però en fi, malgrat aquests petits defectes, la peli és entretinguda. També hi surten Emmy Rossum (Mystic River, The Day After Tomorrow) i Jacinda Barrett (Brigada 49, La mancha humana).

KDevelop sembla un IDE seriós

Finalment, he pogut instal·lar el KDevelop al Kubuntu 6.06 LTS del meu portàtil. Això amb Mandriva 10.2 no ho vaig aconseguir. No he provat gaire l'IDE però sembla bo, vaig crear un projecte i després li vaig afegir unes quantes classes ja existents i el projecte tira, de moment. A més, sembla que com l'IDE IntelliJ IDEA de Java precompila la classe que tens a l'editor i et marca els errors de sintaxi. Això no ho havia vist mai en un IDE per a C++, tot i que diuen que Eclipse també ho té (tot i que jo l'he provat i no ho he vist). Cal dir que l'Adept no tenia els repositoris normals perquè al fer la instal·lació es pensa que tot ha d'anar per DHCP però com que a casa vaig amb IP fixa vaig fer una instal·lació com si no estigués connectat a internet. Potser podria haver aprofitat el fet que el CD d'instal·lació és CD Live per configurar Internet abans de començar la instal·lació. En un altre ordre de coses, ahir vaig provar d'instal·lar el darrer KDE, que és el 3.5.4, en un ordinador que té una RedHat 9 i que no puc modificar. Ho vaig fer amb el Konstruct, que és una eina que baixa el necessari amb wget i ho compila i instal·la tot i que ha FALLAT. Primera petava per l'autoconf i vaig haver de fer un upgrade de l'autoconf, això va es va solucionar fàcilment. Després li faltava l'aspell i els fitxers de desenvolupament de bzip2. En distribucions que controles tu mateix i pots instal·lar paquets, s'hagués pogut resoldre però compilant l'aspell i el bzip2 no ho agafava i al final vaig haver de renunciar a tot plegat. I això que el Konstruct ja està preparat perquè no siguis root i ho instal·la per defecte al directori kde3.5.4 del teu directori d'usuari però en aquestes condicions, no es pot compilar el KDE nou. Konstruct és una eina molt bona però pel que fa a l'aspell i al bzip2 suposa que podràs instal·lar uns paquets i aquí s'acaba el bròquil.

Kubuntu una distribució de Linux que promet

Aquesta setmana he instal·lat la darrera distribució Kubuntu al meu portàtil. Vaig baixar-me l'iso del dvd (molt més còmode que baixar-se els 5 o 6 isos de CD) i la instal·lació va anar bé. El DVD serveix com a Live CD i com a DVD d'instal·lació. Encara no sé gaire com funciona el Live CD, sembla que és córrer el sistema operatiu des del CD i per tant no pots canviar fitxers, però amb una clau USB o pen drive pots canviar algun fitxer o també ho pots fer en un fitxer especial, però no sé si admet que aquest fitxer estigui a Windows. En tot cas, tot i que inicialment en ficar el DVD corre el Live CD, hi ha l'opció d'instal·lar la distribució clicant una icona que és a l'escriptori. La instal·lació fou ràpida i el sistema és visualment molt maco. Per defecte, el compilador g++ no hi és a la distribució i perquè hi sigui has d'instal·lar el paquet build-essential, però a les eines d'instal·lació de paquets (Adept o apt) el paquet no apareix fins que fas "update". Un cop fet això ja el vaig poder instal·lar sense problemes. La distribució no té una manera fàcil d'obrir un terminal però això es pot canviar (de moment he d'entrar al menú i picar system i triar Console o alguna cosa així). També et permet d'instal·lar el KDevelop, però encara no l'he provat. De moment, sembla una distribució que pot igualar o superar la Mandrake (ara es diu Mandriva), que és la que m'he anat instal·lant aquests darrers anys, i que també té els seus problemes, no hi ha manera d'instal·lar el KDevelop per exemple i l'emacs i l'xemacs s'han instal·lat malament.

Cap més vol des de LAX (metafòricament, és clar)

La sèrie LAX (que és el codi de l'aeroport internacional de Los Angeles, i en el qual la X no representa res) que s'ha estat veient aquestes darreres setmanes a la cadena Cuatro va acabar ahir la primera temporada. Tot i l'interès de la sèrie, el cas és que la cadena de televisió americana que la pagava (NBC o una d'aquestes) ja la va cancel·lar per poca audiència o sigui que ha estat una sèrie curta, amb una temporada i prou. LAX s'afegeix així a Terra 2 (Earth 2) i possiblement Invasió, sèries que van ser cancel·lades abans que tinguessin gaires temporades (i que les cadenes d'aquí ofereixen tot i que saben que són sèries escapçades). En canvi altres sèries com Doctores de Filadèlfia, que als Estats Units es diu "Medecina forta", tot i que des que va marxar la Dana Stowe (Janine Turner) és insofrible, amb guions dolents i diàlegs ridículs, i a més s'hauria de dir "Doctores fatxes de Filadèlfia", encara aguanta, potser per això (aquesta sèrie a Estats Units es feia per la cadena de cable Lifetime, que està dirigida a dones, conservadores, es veu).

La Maruja Torres també parla de la Maureen Dowd

Al diari progre espanyol El País, la Maruja Torres en un article caòtic també esmenta l'article de Maureen Dowd sobre les lectures d'en Bush júnior. Amb ironia suposo diu "lo cual ha glosado tan divinamente bien la diosa de las columnistas Maureen Dowd, en The New York Times, que mejor me callo. Aunque..." i a partir d'aquí aprofita per ficar-hi cullerada tot i que no sabem què li ha produït més plaer, ficar-se amb en Bush o ironitzar sobre la deessa de les columnistes.

Tarantino sense idees

Fa poc vam tenir ocasió de veure a Telecinco el capítol especial de CSI dirigit i amb guió escrit per Quentin Tarantino, va ser una gran decepció, repetia la idea d'enterrar algú viu que ja va explotar a Kill Bill (no em feu dir a quina de les 2), tot i que en lloc de ser un taüt de fusta és un de metacrilat, i la història és a més ridícula, tot era degut a un pare amargat perquè la seva filla és a la presó i ara és lesbiana. El pare se suïcida al rebre els diners del rescat. Després de fer Pulp Fiction, sembla que ha perdut la inspiració com les dues Kill Bill i aquesta Kill Bill Vegas demostren.

Peli: "Las colinas tienen ojos"

"Las colinas tienen ojos" és una peli trepidant, una mica gore, amb pocs esglais i un guió bo que contrasta com són al principi (babaus) i com són al final (més llestos). És el remake d'una peli americana antiga que no he vist. Els actors que hi surten són poc coneguts, només hi surt la Claire de Perdidos, que és una de les filles de la família perseguida pels caníbals, i una de les poques que sobreviu. Recomanable per als que volen passar l'estona.

L'Espanyol i l'antiesportivitat pura

Després de l'increïble incident entre el nou jugador Zambrotta i un taxista de Barcelona, ahir els espanyolistes (en tots els sentits del terme) en van fer una altra de ben grossa. Ara resulta que volen guanyar als despatxos el que no poden guanyar al camp. Després de perdre per 0 a 1 amb gol del ràpid, incisiu i motivat Giuly, volen aprofitar el tema de la partença de Puyol i Xavi de la convocatòria de la seleción per canviar el resultat del partit que es va jugar ahir. Sobre el taxista, cal dir que una cosa són les teves preferències pel que fa a equips de futbol i una altra cosa la feina, i és de ximples barrejar les dues coses. Cal seriositat quan es treballa. En Zambrotta devia al·lucinar de l'estultície del taxista. I pel que fa a les maniobres del nou director de l'Espanyol, el tal Pedro Tomás, pot tenir raó sobre el paper, però és una maniobra baixa i de mal perdedor. Aquest legalisme de cal seguir les normes costi el que costi, que per això hi són i tot allò el trobem també en la convocatòria absurda d'eleccions al Barça i amaga de fet ambició i ganes d'aconseguir per mitjans deshonestos el que no pots aconseguir netament. Si el jubilat madrileny de cabells blancs va convocar els jugadors del Barça per a una patxanga absurda i intempestiva i el Barça tenia competició oficial al cap de dos dies, és problema del jubilat, no del Barça i que l'Espanyol se n'intenti aprofitar demostra que aquest club només viu de l'enveja i no té raó de ser.

Maureen Dowd, en Dàbliu i "L'étranger"

L'articulista del diari NYTimes Maureen Dowd es mofa d'en Dàbliu i les seves lectures en un article del 16 d'agost (Camus comes to Crawford és el títol de l'article, Crawford sembla ser el ranxo texà del presi). Segons diu "sembla estrany que en W. prefereixi Camus a Grisham", l'autor de novel·les d'acció insípides que precedí a Dan Brown en les llistes d'èxits. Es pregunta "com redimoni ha arribat aquest llibre a les mans del nostre president orgullosament antiintel·lectual". Heus aquí alguns extractes de l'article de M. Dowd, ja que no es pot traduir sencer. "Costa una mica de fer-se a la idea que en Dàbliu, que ha creat el caos intentant imposar l'ordre moral en el planeta, llegint Camus, que escriví sobre la frustració eterna de l'ordre moral en els afers humans. (...) Camus odiava la ceguesa causada per la ideologia i el Sr. Bush s'hi recrea."(...) "Si hi ha un moment quan aquest president podria considerar les conseqüències no previstes de les seves accions, contemplar el món empaperat amb just el contrari del que volia per a ell i apreciar l'estoicisme fort de la filosofia de l'absurdisme, és aquest."(...)"Potser el proper llibre que hauria d'agafar el president és l'altre clàssic de Camus “El mite de Sísif”. Hi ha hagut mai una empresa nacional més sisifeana que la guerra d'Iraq?" I per acabar, escriu la frase "Si hi ha hagut mai una confirmació de la idea de Camus de l'absurditat de la vida, és que el president l'està llegint."

Zambrotta o la nova bestiesa dels locutors inefables

L’arribada del compacte i ràpid defensa italià Zambrotta reforçarà la defensa del Barça i ens carregarà els nervis. No hi ha cap llengua del món, excepte el castellà, on la lletra z es pronunciï com en castellà (de fet dels pretesos 300 milions que parlen castellà al món, menys del 10 per cent pronuncien la z com en el dialecte castellà, però això no importa, total, el dialecte castellà és l’estàndard d’aquest país). En tot cas, en italià la z castellana no existeix. Després del ridícul esforç per pronunciar correctament els noms holandesos com Van Gaal (per què no pronunciar-ho com Bangal i ja està?), que curiosament no es va estendre al de Zenden, que sonava amb z castellana, ara no es fa cap esforç per pronunciar Zambrotta bé.

Les lectures d'en Bush

Avui, segons informa Catalunya Informació, que sentia mentre portava un monitor CRT de 17 polzades i un escàner que encara funcionaven a la deixalleria, s'ha sabut que el president Bush, en W, o en dàbliu, està llegint una traducció a l'anglès de "L'étranger" d'Albert Camus. I deia, textualment, que Bush és conegut per agradar-li poc els intel·lectuals i també per agradar-li poc els francesos. Increïble. Des de fa uns dies a la FNAC de l'Illa hi ha una edició de l'esmentat llibre amb un comentari crític al final, que es ven per una quantitat ridícula, espero que s'exhaureixi aviat, perquè si la llegeix en Bush la llegeix tothom. Tot sigui dit, fa uns anys es va saber que el bigotut feixista amb deliris de grandesa que governava aquest país fins a les darreres eleccions estava llegint una novel·la del mediocre i fatxot Vargas Llosa. A diferència de la notícia sobre les lectures inesperades d'en Bush, no em van venir cap ganes llavors de llegir "La fiesta del chivo". Però clar serà perquè la novel·la de Camus li ve massa grossa a en Dàbliu i en canvi les ximpleries d'en Vargas Llosa són adequades per a gent com el bigotut feixista.

Aragonés i Clemente dos grans entrenadors

El cas d'Aragonés és ben curiós. Entrenador mediocre que va guanyar ben poca cosa en la seva dilatada carrera el posen a dirigir la selecció dita espanyola. Hi ha un incident racista que en un país normal hagués implicat la seva destitució fulminant i amb deshonor però ho resolen amb una multa que el diari britànic Independent va descriure com a pírrica. El desprestigi que l'incident va provocar arreu és considerable. Aragonés no tenia tàctica i va cridar alguns jugadors joves, dels que no solen cridar els coratjosos seleccionadors nacionals, com ara Cesc, de l'Arsenal, que jugà bé a la final de la Champions League contra el Barça, que el seu equip, recordem-ho, va perdre, o encara l'irrellevant Luis García, del Liverpool o el sòlid migcampista Xabi Alonso, també del Liverpool. Però també va cridar la vella guàrdia anquilosada, amb Raúl, del Madrid i altres jugadors que no se sap ben bé per què molta gent es pensa que són bons, com ara el Fernando Torres. Després del foc d'encenalls del 4 a 0 a Ucraïna, on tot els va sortir de cara, la "seleción" va fer dos partits horrorosos, contra Tunísia, on la remuntada final amagà les carències i contra Aràbia Saudita, que va caure 1 a 0. Al primer rival d'entitat que van tenir, es van desunflar com un globus de joguina. Van desaprofitar un avantatge d'1 a 0, i es van deixar empatar en una jugada que és una errada defensiva impensable en una selecció seriosa. Després França rematà la feina amb el 2 a 1 (una altra errada defensiva, aquesta més admissible) i el 3 a 1 quan el partit ja s'havia trencat. Per recompensar-lo d'aquesta manca de serietat i de talent, la Federació Espanyola no ha tingut millor idea que allargar-li el contracte de cara al campionat d'Europa. Si Espanya ja va perdre a la fase de classificació del Mundial contra Sèrbia i Montenegro i només entrà al Mundial per la repesca, la classificació per a l'Eurocopa no està gens clara. Relacionat amb això, el gran Clemente, després de guanyar dues lligues amb l'Athletic de Bilbao a base de lesionar els cracks del rival, ha trobat feina a l'estranger. Sèrbia, que a partir d'ara participarà sola (sense Montenegro), l'ha fitxat d'entrenador. Després de fer un molt mal paper al Mundial (on van perdre contra Argentina per un rosco, 6 a 0) i també a l'Eurocopa (on van perdre amb Holanda 6 a 1), Clemente és el salvador. La incògnita és saber si Clemente aprendrà serbi o si usarà un intèrpret. Clemente i Aragonés dos entrenadors talentuosos amb èxit assegurat...

El Salvador Sostres té un dia cursi

Avui (19 de juliol) el Salvador Sostres en el seu article es posa cursi amb la poesia. El poema de Gimferrer que cita és horrorós. I la idea de quedar-se a Barcelona quan no treballes i anar a omplir el pap en un restaurant car és ben ximple. Seria millor anar a una cala selecta on només s'hi arribi en iot, menjar menys i moure's més. Després es queixa que no lliga.

La guía del autoestopista galáctico (A Hitchhiker´s Guide to the Galaxy)

Basada en una novel·la amb molts seguidors, la pel·lícula intenta ser graciosa i sorprenent però és un fracàs: ni fa gràcia ni sorprèn. Potser el llibre amb les seves paròdies sobre la política té alguna gràcia però la peli és horrorosa, lenta i carregant. A evitar. Els que vulguin una pel·lícula de ciència ficció divertida i original hauran de tornar a veure Men in Black.

"Plan oculto" ("Inside Man")

This is a good film, although you would not think so when reading the synopsis on the paper. One more bank robbery with hostages movie, and yet the director is Spike Lee and good actors like Denzel Washington and Jodie Foster star in the movie. And you realize the movie is very good the moment you start seeing it. The plot turns out to be interesting and clever, and with a very surprising ending. Jodie Foster, for a change, plays a rather unpleasant character. Highly recommended.

"Volver", d'Almodóvar

"Volver" és una pel·lícula bona, o fins i tot molt bona. El guió és original, i hi actuen les de sempre, Carmen Maura, Chus Lampreave i Penélope Cruz, que actua bé, millor que a les seves incursions nord-americanes. També hi surt una tal Lola Dueñas, germana de la Pe a la peli, i que també ho fa molt bé. En conjunt, el guió i la peli són molt millors que "La mala educación", tot i que és repetitiu en el sentit que, com sempre, hi ha personatges que busquen fugir del seu passat, com a les últimes pelis de l'Almodóvar ("Todo sobre mi madre", sobretot, el guió de la qual està fet amb el mateix motlle que aquesta). Com és habitual, el director manxec es mira divertit l'Espanya tradicional, que no sempre (però sovint) és tradicionalista, i si bé en fa mofa també se li nota una certa complaença envers aquesta Espanya. Un altre recurs una mica suat són les perversions, a "La mala educación" això era molt exagerat, aquí la perversió és l'incest, tot i que no surt tant a la peli com en aquell cas. Tanmateix, alguns diàlegs són molt divertits i certes preses fotogràfiques són sorprenents com el paper de cuina, o els molins de vent moderns, els que s'usen per produir electricitat. Es troba a faltar, però, que el director manxec faci una pel·lícula on l'espanyolitat no sigui un dels ingredients de base, i on el guió sigui tan subtil i els diàlegs tan divertits com aquesta.

"Extrañas coincidencias": irresistible

Aquesta peli és literalment irresistible. Tot i que hi participen bons actors (Dustin Hoffman, Jude Law, entre d'altres) és ridícula i insuportable. El protagonista (actor desconegut) està massa mancat d'interès perquè la peli arrenqui i ni tan sols la presència de Naomi Watts (en bikini, a sobre) anima a fer l'esforç de no tornar la pel·lícula al videoclub. És tot un rècord tornar una peli al videoclub després de veure-la mitja hora només però després d'haver aguantat Elizabethtown sencera, es té menys paciència. Curiosament, el director de la peli és el mateix que va dirigir la notable pel·lícula bèl·lica "Tres reis" (amb George Clooney).

"Elizabethtown" un nyap considerable

Aquesta pel·lícula és insofrible. Conta la història d'un jove executiu, interpretat per un Orlando Bloom desorientat, que ha ficat la pota i ha fet perdre molts milions a la seva empresa de sabates, i mai no sabem per què. El noi se'n va a l'Amèrica profunda i conservadora, a l'estat de Kentucky, i es troba amb la família del seu pare, als quals coneix poc, perquè el seu pare, que hi era de visita tot sol, ha mort d'un atac de cor. A l'avió que el portava d'Oregon a Kentucky coneix una hostessa (Kirsten Dunst) i al final, acaben junts, després d'una acumulació de vicissituds absurdes i sense gràcia. A la peli també hi surt la Susan Sarandon (la mare del jove executiu), i intenta, amb un número còmic, treure la peli a la superfície, amb poc èxit. S'haurà d'anar amb compte amb el guionista i el director d'aquesta pel·lícula, són perillosos.

"Hormigas en la boca"

"Hormigas en la boca" amb Ariadna Gil i Eduard Fernández és una peli espanyola que empal·lideix en comparar-la amb una peli americana del mateix gènere. La Gil amb els seus cabells curts i esveltesa no pega gaire per fer de dona dels anys 1940 i el personatge que fa de sastre sembla un pop en un garatge. Només l'Eduard Fernández i el Jorge Perugorría, que és cubà, són creïbles. La trama és exòtica per estar basada en els anys posteriors a la guerra civil espanyola i per estar ambientada a l'Havana precastrista però poc plausible, irrellevant i anodina. L'ambientació d'època està ben feta però sense exagerar. En conjunt, la peli és una mena de versió hispana de "L.A. confidential" però coixeja.

Oscura seducción (Birthday Girl, 2001)

“Oscura seducción” (Birthday girl, 2001) amb Nicole Kidman, Ben Chaplin, Mathieu Kassovitz i Vincent Cassel és una pel·lícula divertida i dinàmica, on la Kidman efectua una de les seves versàtils interpretacions, acompanyada per l'actor britànic Ben Chaplin, que recordem per "La verdad sobre perros y gatos". Aquí la Kidman fa de russa i el final, si bé obert, és irreverent. Els dos actors francesos que hi surten, Kassovitz i Cassel, fan de russos també (cap dels actors o persones implicades en la peli no és rus ni el sap parlar) però tenen un rol menor. Un altre cop el títol castellà és totalment diferent de l'original (noia d'aniversari).

Un altre dispositiu per gravar la tele

Després de provar el Media Center, vam optar per una solució més senzilla, un gravador de DVD amb disc dur, de marca Packard Bell, l'Easy HDD Recorder 250, que tenia un disc dur gran, de 250 GB. Tenia coses bones, com ara una connexió USB frontal on podies connectar dispositius USB per reproduir el que tenien a dintre, ja fossin pelis, fotos o música en MP3. A més, tot i que deia que només funcionava amb discos de 2 polzades i mitja, també va funcionar amb un disc normal, de marca LaCie, de 250 GB. Els defectes eren que no eres capaç d'editar les gravacions per treure'n els anuncis, només podies amagar-los, després un cop els anuncis "amagats", al cremar-ho en un DVD no posava els anuncis. Per desgràcia, la manera d'amagar els anuncis era molt rara i poc amigable. Un altre problema de l'aparell era que no gravava en el dual de TV3 (que es diu Zweiton), amb el dual de TVE1/TVE2 (Nicam) no ho vaig provar. A més, quan cremaves una gravació del disc dur en un DVD, et donava molt poca informació del progrés de la gravació, ho feia molt ràpid però la majoria d'ocasions s'aturava sense explicar per què. A més, no et deixava precisar si ho volies en mode vídeo o en mode VR, i el disc generat, després de finalitzar-lo, no el vam poder reproduir en un lector de DVD/DIVX ni en un ordinador amb dues unitats de DVD, una d'elles regravadora i l'altra només lectora (en un altre sí, curiosament, tot i que tenia una unitat de DVD de 3 anys i mig, de lectura només). Tot i el pràctic USB frontal, els problemes ens van fer tornar l'aparell a la botiga on el vam comprar. A més, l'aparell feia molta fressa, només d'encendre'l.

Els PC amb el Media Center de Microsoft

Després de tenir-lo quinze dies, vaig finalment tornar a la botiga el PC Media Center amb el Windows XP Media Center instal·lat. El PC en si, un Scaleo E, era una molt bona màquina, amb una CPU Pentium IV i 1 giga de RAM (amb un disc dur relativament petit, això sí, només 160 gigues). Tenia forma de reproductor de DVD i quedava molt bé reemplaçant el típic reproductor de DVD que estava sota la tele. A més tenia dues capturadores híbrides, capaces de descodificar la tele digital i l'analògica. Per qüestions de comunitat, la TDT encara no va a casa meva i això ha contribuït a la meva decisió de tornar-lo, perquè la guia de programes de la tele analògica és inexistent i només hi ha informació de TV3 i del canal 33 (i encara em penso que l'agafa de la web de TV3 no de la guia de programes que elabora i publica Microsoft, com a servei de valor afegit per al seu sistema operatiu Windows XP Media Center). Una limitació és que cap de les dues targetes no tenia sortida de tele, com tenen els vídeos de sempre i per tant per veure la tele havies d'engegar l'ordinador, amb el conseqüent retard (no és gaire pràctic si te'n recordes d'encendre-la just quan comencen les notícies). Un altre inconvenient és que quan graves una cosa no en pots treure els anuncis, només els pots passar ràpid, sobretot amb el pràctic botó de Skip, que salta de 30 segons en 30 segons, i que està, sembla, copiat del Tivo, que és clar no es ven a l'Estat, ni tan sols a la resta d'Europa.
A més, una pel·lícula que hagis gravat sovint no t'hi cap en un DVD d'una capa, sobretot amb els anuncis. En resum, tot i valer molt més, les funcions de gravador digital del Media Center són pitjors que les dels reproductors gravadors de DVD amb disc dur que han proliferat darrerament per les botigues.
És cert que també tens un ordinador, a més del gravador, però el fet que sigui un ordinador sense pantalla (ja que la tele té una resolució massa baixa per poder treballar-hi), t'obliga a connectar-t'hi per Connexió de l'Escriptori Remot (Remote Desktop Connection), i això, per aplicacions molt intenses gràficament (per exemple si estàs editant una gravació de la tele, que hauries convertit a MPEG2 pelat a partir del format dvr-ms en què graven els Media Center) tampoc és factible per a una xarxa wireless de 11 Mbps (que és la que tinc a casa).