El diari AVUI torna a donar accés al suplement d'esports del dilluns

Al Cèsar el que és del Cèsar, des d'avui, si més no, el diari Avui torna a donar accés als internautes als articles en html i al pdf amb la secció completa de la secció d'esports del dilluns, que amb el nou Avui és un suplement anomenat Avant. Des que l'Avui es va remodelar, que el dilluns no podíem llegir cap article de l'Avant ni baixar-nos el pdf amb el suplement sencer, però això està arreglat des d'avui. Cal agrair al diari que torni a donar accés als articles i al pdf als internautes.

"La madre del novio", més del mateix

"La madre del novio" (o sigui la sogra, com recorda un dels acudits dels crèdits inicials de la pel·lícula) es diferencia poc de les altres comèdies romàntiques i lleugeres on apareix la Jennifer Lopez fent d'hispana, d'origen modest però honrada i barrejable amb els angloparlants. En aquest cas, la mare del nuvi és la Jane Fonda en una sorprenent incursió d'aquesta actriu en el cinema comercial. Els anys no han passat debades i no és especialment carismàtica en aquesta peli però per variar veure la Jane Fonda en una pel·lícula moderna és inusual i està bé. Els gags no fan gaire gràcia tot i que algun sí que ho és. La Sra Lopez és artista i per fer-se un sobresou passeja gossos i fa de cambrera en festes de iupis. Així es troba amb un metge rosset, de bona família, que se n'enamora (la trama no ho explica gaire, amor a primera vista, potser, caldria preguntar-ho als guionistes). Malgrat els intents de la sogra per separar-los els dos enamorats acaben casant-se. Quantes pelis seguides d'aquesta mena i clavades l'una a l'altra farà la Jennifer?

"The 24th Day (Atracció fatal)", un desastre

Aquest desastre de peli no té ni títol en castellà. En lloc de traduir l'original per "El vint-i-quatrè dia" li han dit igual que una coneguda pel·lícula de ja fa uns anys (aquella on Glenn Close ens atemoreix). La història és d'un seropositiu, interpretat per l'Scott Speedman, l'amic de la Felicity a la sèrie del mateix nom, i que també surt a "Mi vida sin mí", que segresta un homosexual amb qui va tenir una aventura cinc anys abans. I tota la peli passa dins el pis amb el segrestat i el segrestador. És pesadíssima i amb un final previsible. El director, que deu ser novell, haurà de millorar bastant. El segrestat és James Marsden, un "guaperas" una mica tibat que també ha sortit a Ally McBeal, entre d'altres. Quan s'és actor, deu ser difícil rebutjar papers, altrament no s'entén com han participat l'Speedman i el Marsden en això.

"Sospechoso cero", entretinguda però prescindible

Ahir vaig veure aquesta pel·lícula, que sembla recent però que no em sona d'haver estat als cinemes (per què serà?). Tracta d'un agent de l'FBI, interpretat per Aaron Eckhart, que investiga uns assassinats en sèrie, comesos per algú que no deixa rastre, el que seria el sospitós zero. El nostre amic Aaron, que era el doctor americà de "El nucli (The Core)", i que també sortia a la peli del 1998 "Your Friends and Neighbors", persegueix a Ben Kingsley (pelat com a Gandhi), tot i que al final és clar les aparences enganyen. També hi surt la matrixera Carrie Anne Moss, fent la mateixa cara de contrariada que a les pelis de la sèrie Matrix. Com ja he dit abans, és entretinguda però com a peli policíaca no és gran cosa. Ideal per a una tarda de llevantada.

Els dilluns a l'AVUI no hi ha secció d'esports

Doncs sí, ja és la segona setmana que passa. A la versió electrònica del diari AVUI, el dilluns la secció d'esports no hi és, no està enllaçada a la llista de seccions i si intentes astutament baixar-te el pdf de la secció amb el wget (el pdf el dilluns es diu supesp.pdf, mentre que d'altres dies es diu esports.pdf), doncs l'astúcia queda en no res perquè el fitxer no hi és. És curiós que el suplement no estigui disponible, hem d'agrair a l'AVUI que el diari encara es pugui llegir en PDF sense pagar res, però de moment ja ens han tret una cosa.

"Amours sorcières" i no gaire interessants

Aquesta setmana he abandonat definitivament el llibre de Tahar Ben Jelloun "Amours sorcières". Es tracta de vint històries pretesament d'amor, ambientades al Marroc, i on surten molts elements de superstició, com el mal d'ull, els bruixots, les pocions màgiques fetes amb herbes i altres coses. Però tot plegat és bastant avorrit i sense interès. Hi ha personatges occidentalitzats que els agraden pel·lícules clàssiques i que citen Borges i altres escriptors i que acaben sent tan pedants com l'autor del llibre. També hi surten els bruixots que diuen protegir del mal d'ull. És el primer llibre de Ben Jelloun que llegeixo i ha estat molt decebedor. Per una banda és depriment perquè mostra molt d'endarreriment, per l'altra és pedant i una mica etnocentrista. Doncs cap al prestatge, n'he llegit només la meitat i no aniré més enllà.