Planet Terror, el Robert igual que el Quentin

Planet Terror és una peli de Robert Rodriguez que en signa fins i tot la música i la fotografia a part de ser-ne el director. Relata com un virus afecta els humans que ens converteixen en bèsties semblants a les de 28 dies o setmanes després (bèsties carnívores o caníbals). Però és avorrida i pesada, l'enfrontament dels pocs que estan sans als afectats no enganxa. Quan portàvem uns tres quarts d'hora, una escena on un nen té una aranya grossa com a mascota marcà el punt on la peli ja es fa insuportable. La peli és especialment gore i hi surten actors de prestigi com Freddy Rodriguez (A dos metres), Naveen Andrews (Lost) i l'habitual Bruce Willis. Fins i tot sembla que després hi surt el Quentin Tarantino fent d'actor (a part és productor junt amb el seu col·lega Robert Rodriguez). El Robert segueix el mateix camí poc inspirat que el Quentin, que a cada peli que fa surt un enterrament en viu (a Kill Bill i al capítol especial de CSI que va fer).

Mr Deeds, l'Adam Sandler fent el ximple

Aquesta peli del 2002 és horrorosa. La vam aguantar tres quarts d'hora. L'Adam Sandler és un noi de poble que fa rodolins que envia a l'empresa de targetes de felicitació Hallmark i de cop i volta hereta 40000 milions de dòlars. Llavors va del seu poble perdut de Mandrake Falls, New Hampshire (el nom és com el nom de l'antiga distribució de Linux, que ara es diu Mandriva) i arriba a Nova York, on comença a fer el ximple, en particular pegant a gent, fot unes pallisses severíssimes a gent que no li havia fet res. L'espectador ha d'apagar una part molt important del cervell i no veure que el comportament del senyoret és de salvatge integral. Al final, vam plegar. Cal ser molt indulgent per veure aquesta peli. També hi surt la Winona Ryder, a més del John Turturro fent de majordom espanyol (l'accent que deu imitar es perd en el doblatge és clar).

Sunshine, ciència ficció poca-solta

Sunshine és una peli de ciència ficció amb un guió que podia donar més, una nau va cap al sol a tirar-hi una bomba que regeneri el sol. Però sorgeixen problemes i al final van a buscar la nau que va fallar l'anterior missió. De forma poc convincent a l'altra nau hi ha un element distorsionador, però està mal aprofitat. És una barreja de Deep Impact (o Armageddon, que ve a ser el mateix) i d'Alien (però per no copiar Alien del tot han fet una molt mala còpia), la peli és molt lenta al principi i quan acaba et quedes molt tranquil, d'haver aguantat l'hora i quaranta minuts que dura. Prescindible. Hi surten pocs actors i actrius famosos, el noi de "28 dies després", i la Rose Byrne, que té el mateix aspecte que a "28 setmanes després".

La figa espanyola

La selecció espanyola ha tornat a deixar enrere la seva proverbial fúria espanyola i ha tornat a fer figa. El mateix dia que els nois del vòlei -esport de masses on els n'hi hagi- es proclamaven campions d'Europa a Moscou contra Rússia, els nois del bàsquet van voler que fos simètric i es van deixar pendre el campionat d'Europa pels russos. No em puc estar de comentar el brillant article de Tomás Roncero a l'As sobre la desfeta de l'anomenada ÑBA (per increïble que sembli, així anomenen alguns a la selecció espanyola de bàsquet, per la presència d'alguns espanyols a la lliga professional americana, és un invent absurd, perquè NBA vol dir associació de bàsquet nacional, o sigui dels EUA, i això de convertir la N en enya no té ni cap ni peus però...)."Somos españoles. Para lo bueno y lo malo. Y nuestra historia está plagada de más lágrimas que sonrisas. Además, nos persigue una maldición numérica que me tuvo todo el día en jaque". I aquí descriu que les finals en anys imparells Eppanya les perd. Una altra parida cutre i supersticiosa."Las finales se pierden por detalles, matices a veces insignificantes. Pero el olor a derrota llenó el Palacio de Goya en los últimos minutos, en los que el España-Rusia se convirtió en un concurso de tiros libres entre Kirilenko y Gasol. Entre Andrei y Pau. Y ahí, el sputnik ruso nos destrozó sin piedad. Cada ataque español, Gasol sumaba un puntito y un tiro al aro (¡erró siete!)." Vaja que la culpa fou del català, com Salinas quan va fallar el gol en aquell partit contra Itàlia que Roberto Baggio va resoldre a la jugada següent, no importa que siguis botifler i sustentis aquest espanyolisme ranci, si ets català, per bé que juguis, si falles el darrer tret, el culpable ets tu. El fet que la defensa fos un colador i la manca de caràcter guanyador de les seleccions espanyoles en general no compta per res.
"Busco más explicaciones al fiasco de los fiascos. Empecemos por las gradas. Para empezar, vi algunos huecos en el remodelado santuario de Felipe II. Mucho griego despistado, lituanos que acabaron animando a los rusos y mucha niña mona, que cantaría Mecano, animando a la Roja sin el ardor necesario en este tipo de eventos. El Europeo debió ganarse también desde las tribunas. Los rusos y los árbitros no se sintieron acosados por el factor ambiental en ningún momento. En Atenas el desenlace habría sido otro. Fijo. Y eso que Manolo Escobar estuvo arropando lo suyo desde su butaca mientras se escuchaba su famoso "Que viva España"." O sigui que els lituans van animar Rússia, mmm... però no els odiaven tant?, 15 anys després que Catalunya se separi d'Eppanya si es fa un campionat a l'Est d'Europa i la final la juga Espanya amb l'amfitrió els catalans que també hi siguin animaran Espanya? No se sap mai, potser sí. I masclista, o sigui que les nenes mones no saben animar, però de què es tracta? És que el bàsquet és tan bèstia com els toros o com els combats de gladiadors? Ens queixem que a Atenes estan als límits de la civilització i vols ser com ells?
"Resulta fácil hacer leña del árbol caído, pero les prometo que llevo toda la semana contándoles a mis colegas del basket (son legión) que me parecía que Pau Gasol no estaba siendo el jugadorazo desequilibrante que esperábamos. Le veía muy lejos del MVP vaticinado por las casas de apuestas y menos enchufado de lo necesario para meter la canasta de oro que prolongase el sueño imperial de Japón 2006. Todo lo contrario que Calderón, enorme, con jerarquía, una mano de jara y sedal y un liderazgo que hubiera merecido mejor premio para este jabato de Villanueva de la Serena. En la grada, junto a mi hermana Amparo, mi sobrino Gonzalo y mi primo Jaro, vislumbré una salida en el atasco de los dos últimos segundos. "Balón a Calderón y triple salvador". Pues no. Gasol, lógico, intentó demostrar por qué es el número uno y se la jugó. Aro, rabia, llanto, derrota y subcampeonato. Pau, ¡levántate crack!" Caram, el català va fallar. Potser si es dediqués més al seu equip, que és qui més li paga, seria millor jugador a la NBA (sense enya!), ja que el seu equip ni als playoffs s'ha classificat i quan s'hi va classificar no hi va durar gaire. I que fàcil que és fer d'entrenador quan la jugada ja ha passat. I si Calderón hagués fallat el triple?
"Lo que más me enfurece es que encima nos ganen los rusos gracias a una canasta de Holden, más norteamericano que el tipo que se llevó a Beckham a Los Angeles (Lalas) y con un entrenador made in USA (Blatt) al que jamás hubiéramos imaginado llorar escuchando el impactante y solemne himno ruso. Definitivamente, la vida no sigue igual..." I què, no pot plorar el Blatt per la seva pàtria d'adopció? Potser té lligams emocionals amb Rússia, que és que només els espanyols tenen dret a tenir lligams emocionals amb el seu país, sense dir-ne patrioterisme, nacionalisme? "Imagine there's no country". I quant al fet que a Sant Boi tothom es mirés el partit quina parida. Viurà millor la gent de Sant Boi pel fet que els Gasol siguin d'allà? Si són ximples, sí.

Els preus de la PS3 a Europa i a Estats Units

Segons s'ha sabut avui, Sony posarà a la venda PlayTV, un accessori que es pot connectar a la PlayStation3 i que té dos sintonitzadors de tele digital (TDT). Es posarà a la venda a Ejpanya, França, Alemanya, Itàlia i a Anglaterra i les seves colònies properes a principis del 2008. Un dels articles que en parla diu com si no fos gaire important que la PS3 val 599 euros a Europa i 499 dòlars a Estats Units. També diu que 599 euros equivalen a 808 dòlars. Sense comentaris.

iTunes és una castanya si no tens un iPod

iTunes venia preinstal·lat a l'ordinador, que és Compaq, i a part de per enviar fitxers de música i vídeo a l'iPod també té un sistema on pots assignar d'1 a 5 estrelles a les cançons i així només sentir les que tenen la puntuació més alta. El problema és que, tot i que la versió d'iTunes és molt recent (me'n va demanar l'actualització i li vaig dir endavant), introdueix paràsits en alguns MP3 que vols escoltar. Un programa com el Videolan (que es troba aquí) que és de codi obert no introdueix aquests paràsits. En fi, ja està desinstal·lat.

A 80 km/h per l'àrea metropolitana de Barcelona

Després de llençar el globus sonda i veure que no era gaire ben acollit, el govern tripartit 2 o d'entesa ha decidit tirar endavant l'absurda mesura de prohibir circular en vehicle motoritzat de benzina o gasoli (cotxe, camió, motocicleta) a més de 80 km per hora. Per reduir la contaminació és aquesta cosa, però coartar el ciutadà d'a peu (bé, en cotxe, en aquesta ocasió) és com llençar un got d'aigua en un incendi d'estiu. La lluita contra la contaminació i el canvi climàtic requereixen molt més que una mesura coercitiva, que és l'única cosa que està a l'abast dels governs, quan el que cal canviar són les mentalitats i penalitzar les empreses contaminants, com la de les mines de potassa de Sallent, la gran responsable segons TV3 que l'aigua de l'aixeta de Barcelona no es pugui beure. Una altra clau de la mesura és com s'aplicarà, multaran centenars de milers de cotxes cada dia? O com fan els mansos amb els toros, posaran unes furgones de mossos que vagin a 80 i no els pots avançar? De poc serveix una llei si és absurda i d'aplicació quasi impossible.

"V de Vendetta" (V for Vendetta), drogues o bogeria?

Aquesta pel·lícula és delirant. Com es poden gastar diners en fer un nyap així, i sota els efectes de què estaven totes les persones que van fer-la, no els actors, sinó els productors, directors, etc. Els productors són els germans que van fer la trilogia Matrix. Són perillosos. Caldrà veure qui produeix les pelis abans de veure-les.

El Roine, inapte per a la beguda

El Roine, gran solució de Convergència (i Unió) per resoldre la manca d'aigua de Catalunya, ara resulta que és un riu contaminat i cutre, tot i que recull molta aigua de la pluja dels Alps. Segons informa le Monde no es poden pendre peixos del Roine perquè tenen massa PCB, un producte químic que, com la majoria, provoca esterilitat, càncer i problemes de creixement. El PCB aquest s'usa en els transformadors elèctrics i ara està prohibit però es veu que és molt resistent o que altres compostos acaben generant-lo. En fi, que el transvàs de l'Ebre si es fa finalment s'haurà de fer cap al nord i no cap al sud (fins i tot pretenien que l'aigua arribés 1000 km al sud) com pretenia un altre partit inepte.

"Una verdad incómoda", evangeli pseudoecologista del Narcís Gore

Aquest documental s'ha de veure per deixar enrere els deliris interessats dels negacionistes del canvi climàtic, tot i que s'hagi d'aguantar la propaganda partidista del Narcís "Al Gore", que ens mostra com és de rica i patrícia la seva família i quin cotxe més gran condueix. El documental en si és interessant i amb animacions molt bones, per més que algunes de les coses que explica li hagin explicat amics seus (té molts amics aquest home, fins i tot investigadors foscos). Al final, la peli ensenya alguns rètols amb coses a fer per evitar el canvi climàtic, òbviament, amb elles no n'hi prou per reduir o anul·lar els efectes del canvi climàtic, però per alguna cosa es comença.

"Tirant lo Blanc", si el Joanot aixequés el cap

"Tirant lo Blanc" és una pel·lícula mal feta i decebedora, tot i els diners esmerçats i la presència d'actors estrangers. No sé quin percentatge de la novel·la adapta però ho fa amb poca traça, el final pot ser efectiu a la novel·la però el tema de les cames trencades d'en Tirant i la batalla amb el moro sembla de broma. Peli de pit i cuixa per fer-la més atractiva només la salva que els diàlegs estan en la llengua original de l'obra, valencià normatiu i ben parlat. Com a mínim la subvenció que va rebre el director cutre de la peli ha servit d'alguna cosa. Hi surten la Leonor Watling i l'Íngrid Rubio, que ho fan bé. L'actor que fa de Tirant és un estaquirot amb pinta d'alemany però és tan poc conegut que a imdb.com no he pogut esbrinar-ne la nacionalitat. Altres actors estrangers que hi surten ho fan bé, com els emperadors de Constantinoble, ell és italià, i ella, anglesa. Els diàlegs la salven.

"Porque lo digo yo", Diane Keaton, agafa't unes vacances

"Porque lo digo yo" ("Because I say so") és una comèdia on trobem Diane Keaton i que vol ser tan divertida com "Cuando menos te lo esperas", però no us ho espereu, no ho és. A part que és irreal, perquè la mare (el personatge de la Keaton) no podria ser tan interventora en els assumptes de la seva filla, ni la filla tindria els problemes que té per trobar parella amb l'aspecte que té (és l'actriu Mandy Moore), ni el guitarrista seria tan bona persona i equilibrat, només fa gràcia en alguns moments puntuals. Les germanes de la filla que no troba parella són Piper Perabo i la nena, ara molt més granada, és clar, de "Las chicas Gilmore", que seria més creïble en el paper de noia que no troba parella. Millor esperar que surti en vídeo.

"La joya de la familia" divertida al principi

Peli divertida sobretot al principi on un noi presenta la seva xicota tibada a la seva família nombrosa i molt unida i d'aquelles que es pensen que estan per damunt del bé i del mal. Els moments de confusió i enfrontaments inicials són divertits però el final és poc creïble amb un intercanvi de parelles caigut del cel. A la peli sobra el fet que la mare de la família, la incombustible (sense ironia) Diane Keaton, estigui malalta de càncer de mama i hagi mort al final de la peli, no hi aporta res. La xicota tibada és molt ben interpretada per la Sarah Jessica Parker. Divertida sobretot al principi i a desgrat del final poc aconseguit.

Syriana, benintencionada però incomprensible

Syriana, peli de denúncia sobre les polítiques americanes a l'Orient Mitjà té bones intencions, denunciar, però és tan incomprensible que perd efectivitat. El país on passa tot és fictici i no s'entén gaire què passa. Al final George Clooney, que és un mercenari canadenc al servei de la CIA o similar, no se sap ben bé què fa, i el personatge de Matt Damon sembla també inútil (i el fet que perdi el seu fill en una festa a Marbella donada pel que sembla que vol ser la família del rei Fahd també). És una adaptació d'una novel·la que potser és més clara (o no). Prescindible.

El Madrid mig català destrossat pel Barça mig català

El Madrid de bàsquet, líder indiscutible de la lliga i que està jugant una competició europea de costellada, ha perdut de forma estrepitosa contra el Barça de l'antipàtic i que-no-ha-guanyat-mai-res Ivanovic (serbi de Bòsnia). El Barça té la plantilla més cara de la lliga i va molt malament a la lliga i mig bé a la Eurolliga i com a mínim el títol és un actiu per a l'equip aquesta temporada, preveient l'habitual fracàs europeu i el previsible fracàs a la lliga. El Madrid està entrenat per un entrenador català desconegut per a mi i té alguns jugadors catalans com l'Àlex Mumbrú, ex-jugador de la Penya i el Raül López, també ex-jugador de la Penya, tot i que ja havia passat pel Madrid abans de fracassar a la NBA i també va jugar a Girona, en tornar de la NBA. El Barça és un equip amb poca personalitat, un entrenador inoperant excepte en aquesta copa, amb pocs catalans i molts jugadors estrangers (grecs, italians i de l'antiga Iugoslàvia), de catalans hi ha el Navarro, el Grimau i el Trias. Només el Navarro contribueix amb constància, tot i que el Trias sembla estar en forma darrerament. Després del lamentable espectacle ofert pel president del Madrid, ja li està be aquesta desfeta inapel·lable, mentre el seu homòleg barceloní, s'excusava massa pel cas Oleguer.

"El diablo viste de Prada", americanada típica

Basada en una novel·la publicada recentment, és la típica pel·lícula superficial que descriu dos móns diferents i que deixa bé tant un com l'altre, tot i que l'un és el món vacu de la moda i els rics. Hi surt la princesa per sorpresa Anne Hathaway, horrorosa per prima tot i que (i no sembla ser fet a posta) es diu que està més grassa que les models d'alta costura, i hi torna la Meryl Streep, en un paper menys histèric que de costum (en la versió original fa una veu més ronca). A més, també hi surt Simon Baker (el guardià). Dura 1h40 i no és gaire divertida ni entretinguda. Al final l'americana honrada de xicot que és cuiner va a fer de periodista en un diari seriós i es reconcilia amb el noviet, que ha trobat feina de segon xef. Hi surten vistes de Nova York i de París.

"Sahara", fa vergonya aliena però entreté

És una peli d'aventures on surt la Pe i el seu xicot d'aleshores, el Matthew MacCònaqui (el nom no s'escriu ben bé així). Per moments fa vergonya aliena i dura 1h52 minuts però es deixa veure. Etnocentrista, és una peli on la Pe fa de californiana. Hi surt el William Macy, el d'Urgències i el de Fargo. La Pe està lletja i no es prodiga gaire com a actriu, però ella i tots els actors deuen haver guanyat uns calerons. Els paisatges són bonics i el país que surt, Mali, el pronuncien, no sabem per què, agut.