Mas com a problema

Al diari Ara, en un article només accessible als subscriptors i que ho restarà fins al final dels temps, Xavier Bosch parla, per fi, d'Artur Mas com una persona humana fal·lible. Cosa estranya en un diari que, a desgrat d'algunes veus discordants per donar una sensació de pluralitat, sembla molt de CDC o de Junts pel Sí.

Diu "potser no havia d’haver cremat etapes tan ràpidament. No calia escapçar dues legislatures. En la primera, potser calia insistir més en el pacte fiscal perquè el no de l’Estat encara fos més rotund. En la segona, era el moment de fiar-ho tot al clam del dret a decidir...".

Encara queda lluny parlar de com els errors de Mas i l'objectiu descarat d'aprofitar l'auge de l'independentisme en benefici propi i de CDC han fet mal a l'independentisme.

La conversió de Mas al 2012 a abraçar l'independentisme era molt poc clara llavors. Feia por anomenar la paraula independència i llavors es van inventar diferents eufemismes com sobiranisme, dret a decidir. En meetings de llavors la paraula independència només va aparèixer per un lapsus linguae.

Però l'aposta li va sortir malament i de 62 diputats va passar a 50, davant l'ascens dels que sempre havien estat independentistes de debò, ERC. Es va dir llavors que es preferia l'original que la còpia. 62 diputats que la coalició ha recuperat aquest 27 de setembre però que suposen menys del que Mas esperava.

Xavier Bosch no esmenta els altres errors de Mas, com privatitzar ATLL, un error ben gros, i a sobre fer-ho malament.
O privatitzar l'empresa que gestionava els túnels de Vallvidrera i del Cadí, que eren rendibles i que van generar en poc més d'un any unes plusvàlues considerables (per als bancs i fons d'inversió estrangers que varen comprar l'empresa).

Tampoc no esmenta els altres errors: la presència en diferents governs de Felip Puig, conseller d'Interior quan Esther Quintana va perdre l'ull, donar la Conselleria de Salut a Boi Ruiz o la coalició aparentment inacabable amb Unió, un partit que les darreres eleccions autonòmiques han demostrat que era molt poc important electoralment i sobrevalorat pel que fa a la seva contribució a l'ideari de la coalició. I encara com Unió va deixar Convergència abans de les darreres eleccions. Va passar pràcticament abans que toqués la campana.

Però la llista d'errors és llarga. Alguns són errors de càlcul i altres semblen més aviat pur maquiavelisme polític. El darrer celebrar les eleccions el 27 de setembre i fer que PP i Ciutadans guanyin les eleccions generals aprofitant l'anticatalanisme de la societat espanyola. Triar aquesta data simplement és donar al PP i Ciutadans la millor campanya per a les generals. Es parla d'alguna altra cosa que no sigui Catalunya? El fet que hi hagi menys gent treballant que abans de la crisi i que Defensa gasti quasi 9000 milions  d'euros més del pressupostat i que es gastin sumes absurdament altes en AVEs buits quan després altres trens com el de Galícia poden tenir un accident tan greu no surt enlloc. O directament els escàndols de corrupció del PP, tan greus com els de Convergència i sembla que amb un modus operandi semblant, han quedat oblidats, en part gràcies a la justícia polititzada però en part també gràcies a la data que ha triat Mas.

Per no parlar del xantatge que va fer en Mas a Junqueras i altres independentistes per portar l'aigua al seu molí, amenaçant amb no fer eleccions i pressionant perquè una coalició d'ampli espectre frenés la davallada electoral de CDC.

És Mas un actiu imprescindible del procés i sense ell no hi haurà independència, com defensa Xavier Roig a l'Ara? Què passarà si al final torna a ser president i una majoria involucionista guanya el 20 de desembre, com previsiblement passarà ja que la suma de PP, PSOE i Ciutadans supera amb escreix la majoria absoluta segons totes les enquestes.

Following CS193P Winter 2015

I started following it at the beginning of August this year (2015). So far the course is as good as ever. I've followed this course when it was about iOS 5 and maybe some other time but dropped it. I followed it entirely in the summer of 2011 when it was inside Coding Together.
Following it now on my own with iTunesU is less rewarding than when Coding Together was used, as it resembled a MOOC, and there was activity in the forums (Piazza).
Swift has changed in the meantime and you need to google for some things that you may come across, such as the problem with the performOperation overloaded method: see http://stackoverflow.com/questions/29457720/compiler-error-method-with-objective-c-selector-conflicts-with-previous-declara for example.
I had not completed Assignment 1 before seeing Lecture 3 and when implementing required points 4 and 5, I thought implementing point 4 (the history label) without including the changes done by the instructor in lecture 3 made little sense.
For the extra credit points in Assignment 1, as has been widely commented on, the method countElements is replaced by count. Xcode will diligently warn you about this.

Harry Potter i la pedra filosofal. Resum.

Títol original: Harry Potter and the Philosopher's Stone (Harry Potter i la pedra del filòsof).

Capítol 1: The Boy Who Lived, el nen que va viure.
En Hagrid porta en Harry a casa la seva tia Petunia, que viu amb l'oncle Vernon i amb el seu cosí Dudley. En Hagrid li ha manllevat la moto a en Sirius Black, que encara no el deuen haver acusat de fer res dolent.
També coneixem en Dumbledore i la professora McGonagall, que es transforma en una gata.
En Dumbledore fa servir el Put-Outer, l'apagador.

Capítol 2: The Vanishing Glass, el vidre fonedís.
Han passat quasi deu anys des que van deixar en Harry a casa la seva tia. I no el tracten gaire bé, viu a l'armari a sota de les escales, on hi ha moltes aranyes. És l'aniversari d'en Dudley i normalment deixen en Harry amb la senyora Figg, una veïna, però com que s'ha trencat la cama no poden evitar portar-lo al zoo amb un amic d'en Dudley.
En Harry recorda les coses inexplicables que ha fet: fer créixer en una sola nit els cabells que li havia tallat la seva tia al zero, encongir un jersei lleig d'en Dudley que la seva tia li volia posar, i aparèixer sense saber com al teulat de la cuina del col·legi, quan en Harry es volia amagar darrere dels contenidors de brossa de la cuina, per fugir d'en Dudley i la seva colla.
L'incident de la serp és una mica diferent que a la pel·lícula. Com que en Harry parlava amb la serp i el vidre ha desaparegut, el castiguen molt. En Harry és orfe i no té ningú, a més el seu cosí i la seva colla li fan mobbing. De vegades sembla que algunes persones pel carrer el coneguin, com l'home que també surt a la pàgina 9 ("a tiny man in a violet top", p. 27).

Capítol 3: The Letters from No One, les cartes de ningú.

Un govern inepte?

Ahir va nevar una mica a Catalunya. I en altres llocs del món però no fa al cas. I el govern dels millors la va tornar a "vessar", que és un eufemisme.
No va preveure que nevaria, no va prendre prou mesures, va desplegar en certs llocs els mossos tard, etc. El que va passar ahir va ser diferent del que es va fer per preparar la ventada de fa pocs dies, on el precedent del tràgic accident de fa uns anys a Sant Boi, on van morir 4 nens, va influir positivament en les mesures a prendre i en la seva urgència.
No és la primera vegada que el govern no està encertat. Aquest govern sorgit de l'aposta (fallida) de Mas de treure profit de la riuada independentista del 2012 ja ha fallat en altres ocasions, agafant dos exemples:

• al vendre a preu de saldo actius que després s'han revaloritzat per a benefici de bancs i fons d'inversió 
• al privatitzar Aigües Ter Llobregat, vendre-ho a uns reis madrilenys del "pelotazo" i a sobre fer-ho malament, tot plegat ha acabat al jutjat

Mentrestant al Parlament una diputada impresentable de Ciutadans ha titllat la consellera d'educació de "consellera condemnada" obviant el fet que tot el que ha fet l'esmentada consellera ha estat el que hauria fet un partit conservador com el seu, menys la immersió lingüística.
Però el pitjor de tot del govern és la gestió del procés, on el nostre incombustible Mas encara no s'ha desfet del seu soci antiindependentista Unió, liderat per l'inefable i amant dels hotels de luxe Duran, aquell que va prometre que deixaria la política si es demostrava que Unió s'havia lucrat amb la corruptela de la formació. Encara estem esperant que marxi.
També serà curiós veure com el president aconseguirà espolsar-se qualsevol responsabilitat quan comparegui a la comissió Pujol, on finalment el seu innocent i una mica amorf soci, ERC, finalment l'ha obligat, a contracor, a anar.