Què vol dir ser europeu?

Darrerament, està molt de moda això de ser ciutadà europeu. La cap de l'oposició, el dia 10 en la seva resposta va dir que una majoria (?) de catalans volen ser catalans, espanyols i europeus i avui mateix l'inefable Hernando, portaveu del PP, ha dit que el PP evitarà que ningú "mutili els drets dels ciutadans que viuen a Catalunya de ser espanyols i europeus".

Però què vol dir ser europeu? És realment el mateix que ser d'un país que pertany a la unió europea? O el concepte d'europeu és més ample? Tota la vida, ser europeu era viure en un país d'Europa i valia tant per als alemanys i els francesos, com per als suïssos o noruecs o per als habitants d'Europa Central que van entrar a la Unió Europea fa poc, com els txecs, els eslovacs, els croates o els eslovens. Ser europeu tenia una certa connotació positiva per allò de que Europa s'associava amb els països nòrdics on diuen que la gent és neta, rica, desvetllada i feliç.

Ara, sembla, que ser europeu és un abús del llenguatge per dir de forma abreujada que la persona en qüestió és de fet d'un país membre de la Unió Europea, cosa que també pot tenir una connotació positiva, a menys que pensis que aquesta unió és la que ha ignorat els refugiats de Síria, o que s'ha limitat a dir que no està bé la violència de l'1-Octubre, sense pressionar als qui la van exercir perquè no ho tornin a fer (això pot ser força important els propers dies) o perquè negociïn perquè el problema polític que és el desencadenant d'aquesta violència unilateral es resolgui.

Si Catalunya s'independenditza sense acord, els seus residents continuaran sent europeus. I pel fet de la manca d'acord continuaran sent comunitaris. Si es fa amb acord, possibilitat de ciència ficció, doncs perdrien aquesta condició de comunitaris, però romandrien europeus en el sentit que sempre ha tingut aquest adjectiu. Però en l'hipotètic cas d'una independència acordada, no tindria sentit que Catalunya sortís de la UE, ja que això perjudicaria l'economia espanyola, ja que Catalunya podria comprar el que compra ara a Espanya en altres llocs (França per exemple) i Espanya hauria de comprar a altres el que compra a Catalunya, o sigui hi perdrien tots dos.

L'error del Barça

Ahir el Barça va decidir jugar el seu partit de la lliga espanyola contra el Las Palmas, equip que havia dit que jugaria amb una bandera espanyola brodada a la samarreta, per llibertat d'expressió i perquè ells volien recalcar que tot i ser lluny d'Espanya n'estan molt contents. Que està molt bé, és clar, però no era el que es tractava ahir. L'expressió fora de tema ve a l'esperit. Però tant és, el partit es va jugar, amb bandera espanyola brodada o no, i van quedar 3 a 0, que és el de menys.

Però el Barça va cometre un error molt gran jugant aquest partit. Deien que, si no jugaven, perdrien els 3 punts del partit (que anirien al rival) i 3 més de sanció i que podrien exposar-se a 6 mesos de sanció. I la pregunta és: i què? No van passar esdeveniments prou greus ahir amb els antiavalots de la mal anomenada Policia Nacional i aquest cos anacrònic que es diu Guàrdia Civil atonyinant gent que feia resistència pacífica? Si tan poc important i sense garanties era el referèndum per què va ser necessari una repressió tan salvatge? Si el Barça té principis i renuncia a jugar aquest partit, i rep la sanció doncs la rep, i si la lliga espanyola vol renunciar a què hi jugui el Barça doncs ho fa, amb totes les conseqüències.

Jugant, el Barça, com diu l'articulista de l'Ara Toni Padilla va deixar de ser més que un club. Dóna la idea que el referèndum i el que va passar ahir era com un joc polític de poca volada i que res no ha canviat. Les declaracions de Piqué en canvi apunten cap a una altra cosa, i dubto molt que el públic de la selecció espanyola no el xiuli sorollosament al proper partit. De fet, si jo m'encarregués de la seva seguretat quan la selecció espanyola jugui el proper partit com a local, no estaria gaire tranquil.

Què passarà amb el proper partit a fora del Barça? Quina serà l'actitud del públic? Vista la desinformació de les cadenes estatals, no serà bona. Però a mi tant m'és, ja no m'interessa veure la repetició dels gols del Barça, m'he esborrat l'aplicació de la lliga que m'informava en temps real dels gols que rebia o feia el Barça i el Barça en general ja no m'interessa gens, ni el futbol és clar.

L'hora de despertar-nos junts de Kirmen Uribe (traduït del basc per Pau Joan Hernàndez)

Aquesta és la història d'una família d'Euskadi des d'abans de la guerra civil i fins després de la mort del dictador. És una família real i se n'usen els cognoms reals, si bé l'autor diu al final de la novel·la que ha novel·lat alguns aspectes de la història, per omplir els forats del que li havia contat la família. De fet, tots els personatges són reals, fins i tot l'oncle avi de l'escriptora contemporània Amélie Nothomb,  François Nothomb, resistent a França i que coincideix amb els bascos (espanyols) exiliats.

Explica com els va afectar la guerra civil i la brutal repressió franquista, l'exili i el retorn. Fins i tot s'esmenta la creació d'ETA i com va derivar fins a ser una organització terrorista a pesar del pacifisme del poble basc . Obvia l'etapa dels GAL, potser perquè ha descrit la brutalitat del franquisme amb molta cruesa i introduir aquest element hagués fet la novel·la més llarga i més polèmica. També descriu els canvis en els costums d'Euskadi, com la història d'aquella noia que van expulsar d'una ikastola per "roja" i que va acabar morint de resultes d'un avortament clandestí.

El fet que els personatges siguin històrics permet a l'autor escriure certs fragments com un llibre d'història o una revista d'història tipus Sàpiens. Tot i això, la descripció de la vida dels Letamendi Urresti és molt càlida. La novel·la a més té pinzellades d'humor com l'anècdota de com sedueix en Manu Sota una funcionària de la Secretaria d'Estat americana i com acaba la seducció, o quan en Manu Sota es troba amb sir Alec Guiness.

En conjunt, és una novel·la excepcional, que cal llegir.