Al diari Ara, en un article només accessible als subscriptors i que ho restarà fins al final dels temps, Xavier Bosch parla, per fi, d'Artur Mas com una persona humana fal·lible. Cosa estranya en un diari que, a desgrat d'algunes veus discordants per donar una sensació de pluralitat, sembla molt de CDC o de Junts pel Sí.
Diu "potser no havia d’haver cremat etapes tan ràpidament. No calia escapçar dues legislatures. En la primera, potser calia insistir més en el pacte fiscal perquè el no de l’Estat encara fos més rotund. En la segona, era el moment de fiar-ho tot al clam del dret a decidir...".
Encara queda lluny parlar de com els errors de Mas i l'objectiu descarat d'aprofitar l'auge de l'independentisme en benefici propi i de CDC han fet mal a l'independentisme.
La conversió de Mas al 2012 a abraçar l'independentisme era molt poc clara llavors. Feia por anomenar la paraula independència i llavors es van inventar diferents eufemismes com sobiranisme, dret a decidir. En meetings de llavors la paraula independència només va aparèixer per un lapsus linguae.
Però l'aposta li va sortir malament i de 62 diputats va passar a 50, davant l'ascens dels que sempre havien estat independentistes de debò, ERC. Es va dir llavors que es preferia l'original que la còpia. 62 diputats que la coalició ha recuperat aquest 27 de setembre però que suposen menys del que Mas esperava.
Xavier Bosch no esmenta els altres errors de Mas, com privatitzar ATLL, un error ben gros, i a sobre fer-ho malament.
O privatitzar l'empresa que gestionava els túnels de Vallvidrera i del Cadí, que eren rendibles i que van generar en poc més d'un any unes plusvàlues considerables (per als bancs i fons d'inversió estrangers que varen comprar l'empresa).
Tampoc no esmenta els altres errors: la presència en diferents governs de Felip Puig, conseller d'Interior quan Esther Quintana va perdre l'ull, donar la Conselleria de Salut a Boi Ruiz o la coalició aparentment inacabable amb Unió, un partit que les darreres eleccions autonòmiques han demostrat que era molt poc important electoralment i sobrevalorat pel que fa a la seva contribució a l'ideari de la coalició. I encara com Unió va deixar Convergència abans de les darreres eleccions. Va passar pràcticament abans que toqués la campana.
Però la llista d'errors és llarga. Alguns són errors de càlcul i altres semblen més aviat pur maquiavelisme polític. El darrer celebrar les eleccions el 27 de setembre i fer que PP i Ciutadans guanyin les eleccions generals aprofitant l'anticatalanisme de la societat espanyola. Triar aquesta data simplement és donar al PP i Ciutadans la millor campanya per a les generals. Es parla d'alguna altra cosa que no sigui Catalunya? El fet que hi hagi menys gent treballant que abans de la crisi i que Defensa gasti quasi 9000 milions d'euros més del pressupostat i que es gastin sumes absurdament altes en AVEs buits quan després altres trens com el de Galícia poden tenir un accident tan greu no surt enlloc. O directament els escàndols de corrupció del PP, tan greus com els de Convergència i sembla que amb un modus operandi semblant, han quedat oblidats, en part gràcies a la justícia polititzada però en part també gràcies a la data que ha triat Mas.
Per no parlar del xantatge que va fer en Mas a Junqueras i altres independentistes per portar l'aigua al seu molí, amenaçant amb no fer eleccions i pressionant perquè una coalició d'ampli espectre frenés la davallada electoral de CDC.
És Mas un actiu imprescindible del procés i sense ell no hi haurà independència, com defensa Xavier Roig a l'Ara? Què passarà si al final torna a ser president i una majoria involucionista guanya el 20 de desembre, com previsiblement passarà ja que la suma de PP, PSOE i Ciutadans supera amb escreix la majoria absoluta segons totes les enquestes.
Diu "potser no havia d’haver cremat etapes tan ràpidament. No calia escapçar dues legislatures. En la primera, potser calia insistir més en el pacte fiscal perquè el no de l’Estat encara fos més rotund. En la segona, era el moment de fiar-ho tot al clam del dret a decidir...".
Encara queda lluny parlar de com els errors de Mas i l'objectiu descarat d'aprofitar l'auge de l'independentisme en benefici propi i de CDC han fet mal a l'independentisme.
La conversió de Mas al 2012 a abraçar l'independentisme era molt poc clara llavors. Feia por anomenar la paraula independència i llavors es van inventar diferents eufemismes com sobiranisme, dret a decidir. En meetings de llavors la paraula independència només va aparèixer per un lapsus linguae.
Però l'aposta li va sortir malament i de 62 diputats va passar a 50, davant l'ascens dels que sempre havien estat independentistes de debò, ERC. Es va dir llavors que es preferia l'original que la còpia. 62 diputats que la coalició ha recuperat aquest 27 de setembre però que suposen menys del que Mas esperava.
Xavier Bosch no esmenta els altres errors de Mas, com privatitzar ATLL, un error ben gros, i a sobre fer-ho malament.
O privatitzar l'empresa que gestionava els túnels de Vallvidrera i del Cadí, que eren rendibles i que van generar en poc més d'un any unes plusvàlues considerables (per als bancs i fons d'inversió estrangers que varen comprar l'empresa).
Tampoc no esmenta els altres errors: la presència en diferents governs de Felip Puig, conseller d'Interior quan Esther Quintana va perdre l'ull, donar la Conselleria de Salut a Boi Ruiz o la coalició aparentment inacabable amb Unió, un partit que les darreres eleccions autonòmiques han demostrat que era molt poc important electoralment i sobrevalorat pel que fa a la seva contribució a l'ideari de la coalició. I encara com Unió va deixar Convergència abans de les darreres eleccions. Va passar pràcticament abans que toqués la campana.
Però la llista d'errors és llarga. Alguns són errors de càlcul i altres semblen més aviat pur maquiavelisme polític. El darrer celebrar les eleccions el 27 de setembre i fer que PP i Ciutadans guanyin les eleccions generals aprofitant l'anticatalanisme de la societat espanyola. Triar aquesta data simplement és donar al PP i Ciutadans la millor campanya per a les generals. Es parla d'alguna altra cosa que no sigui Catalunya? El fet que hi hagi menys gent treballant que abans de la crisi i que Defensa gasti quasi 9000 milions d'euros més del pressupostat i que es gastin sumes absurdament altes en AVEs buits quan després altres trens com el de Galícia poden tenir un accident tan greu no surt enlloc. O directament els escàndols de corrupció del PP, tan greus com els de Convergència i sembla que amb un modus operandi semblant, han quedat oblidats, en part gràcies a la justícia polititzada però en part també gràcies a la data que ha triat Mas.
Per no parlar del xantatge que va fer en Mas a Junqueras i altres independentistes per portar l'aigua al seu molí, amenaçant amb no fer eleccions i pressionant perquè una coalició d'ampli espectre frenés la davallada electoral de CDC.
És Mas un actiu imprescindible del procés i sense ell no hi haurà independència, com defensa Xavier Roig a l'Ara? Què passarà si al final torna a ser president i una majoria involucionista guanya el 20 de desembre, com previsiblement passarà ja que la suma de PP, PSOE i Ciutadans supera amb escreix la majoria absoluta segons totes les enquestes.
