Títol original: Harry Potter and the Philosopher's Stone (Harry Potter i la pedra del filòsof).
Capítol 1: The Boy Who Lived, el nen que va viure.
En Hagrid porta en Harry a casa la seva tia Petunia, que viu amb l'oncle Vernon i amb el seu cosí Dudley. En Hagrid li ha manllevat la moto a en Sirius Black, que encara no el deuen haver acusat de fer res dolent.
També coneixem en Dumbledore i la professora McGonagall, que es transforma en una gata.
En Dumbledore fa servir el Put-Outer, l'apagador.
Capítol 2: The Vanishing Glass, el vidre fonedís.
Han passat quasi deu anys des que van deixar en Harry a casa la seva tia. I no el tracten gaire bé, viu a l'armari a sota de les escales, on hi ha moltes aranyes. És l'aniversari d'en Dudley i normalment deixen en Harry amb la senyora Figg, una veïna, però com que s'ha trencat la cama no poden evitar portar-lo al zoo amb un amic d'en Dudley.
En Harry recorda les coses inexplicables que ha fet: fer créixer en una sola nit els cabells que li havia tallat la seva tia al zero, encongir un jersei lleig d'en Dudley que la seva tia li volia posar, i aparèixer sense saber com al teulat de la cuina del col·legi, quan en Harry es volia amagar darrere dels contenidors de brossa de la cuina, per fugir d'en Dudley i la seva colla.
L'incident de la serp és una mica diferent que a la pel·lícula. Com que en Harry parlava amb la serp i el vidre ha desaparegut, el castiguen molt. En Harry és orfe i no té ningú, a més el seu cosí i la seva colla li fan mobbing. De vegades sembla que algunes persones pel carrer el coneguin, com l'home que també surt a la pàgina 9 ("a tiny man in a violet top", p. 27).
Capítol 3: The Letters from No One, les cartes de ningú.
Capítol 1: The Boy Who Lived, el nen que va viure.
En Hagrid porta en Harry a casa la seva tia Petunia, que viu amb l'oncle Vernon i amb el seu cosí Dudley. En Hagrid li ha manllevat la moto a en Sirius Black, que encara no el deuen haver acusat de fer res dolent.
També coneixem en Dumbledore i la professora McGonagall, que es transforma en una gata.
En Dumbledore fa servir el Put-Outer, l'apagador.
Capítol 2: The Vanishing Glass, el vidre fonedís.
Han passat quasi deu anys des que van deixar en Harry a casa la seva tia. I no el tracten gaire bé, viu a l'armari a sota de les escales, on hi ha moltes aranyes. És l'aniversari d'en Dudley i normalment deixen en Harry amb la senyora Figg, una veïna, però com que s'ha trencat la cama no poden evitar portar-lo al zoo amb un amic d'en Dudley.
En Harry recorda les coses inexplicables que ha fet: fer créixer en una sola nit els cabells que li havia tallat la seva tia al zero, encongir un jersei lleig d'en Dudley que la seva tia li volia posar, i aparèixer sense saber com al teulat de la cuina del col·legi, quan en Harry es volia amagar darrere dels contenidors de brossa de la cuina, per fugir d'en Dudley i la seva colla.
L'incident de la serp és una mica diferent que a la pel·lícula. Com que en Harry parlava amb la serp i el vidre ha desaparegut, el castiguen molt. En Harry és orfe i no té ningú, a més el seu cosí i la seva colla li fan mobbing. De vegades sembla que algunes persones pel carrer el coneguin, com l'home que també surt a la pàgina 9 ("a tiny man in a violet top", p. 27).
Capítol 3: The Letters from No One, les cartes de ningú.
