Kubuntu una distribució de Linux que promet

Aquesta setmana he instal·lat la darrera distribució Kubuntu al meu portàtil. Vaig baixar-me l'iso del dvd (molt més còmode que baixar-se els 5 o 6 isos de CD) i la instal·lació va anar bé. El DVD serveix com a Live CD i com a DVD d'instal·lació. Encara no sé gaire com funciona el Live CD, sembla que és córrer el sistema operatiu des del CD i per tant no pots canviar fitxers, però amb una clau USB o pen drive pots canviar algun fitxer o també ho pots fer en un fitxer especial, però no sé si admet que aquest fitxer estigui a Windows. En tot cas, tot i que inicialment en ficar el DVD corre el Live CD, hi ha l'opció d'instal·lar la distribució clicant una icona que és a l'escriptori. La instal·lació fou ràpida i el sistema és visualment molt maco. Per defecte, el compilador g++ no hi és a la distribució i perquè hi sigui has d'instal·lar el paquet build-essential, però a les eines d'instal·lació de paquets (Adept o apt) el paquet no apareix fins que fas "update". Un cop fet això ja el vaig poder instal·lar sense problemes. La distribució no té una manera fàcil d'obrir un terminal però això es pot canviar (de moment he d'entrar al menú i picar system i triar Console o alguna cosa així). També et permet d'instal·lar el KDevelop, però encara no l'he provat. De moment, sembla una distribució que pot igualar o superar la Mandrake (ara es diu Mandriva), que és la que m'he anat instal·lant aquests darrers anys, i que també té els seus problemes, no hi ha manera d'instal·lar el KDevelop per exemple i l'emacs i l'xemacs s'han instal·lat malament.

Cap més vol des de LAX (metafòricament, és clar)

La sèrie LAX (que és el codi de l'aeroport internacional de Los Angeles, i en el qual la X no representa res) que s'ha estat veient aquestes darreres setmanes a la cadena Cuatro va acabar ahir la primera temporada. Tot i l'interès de la sèrie, el cas és que la cadena de televisió americana que la pagava (NBC o una d'aquestes) ja la va cancel·lar per poca audiència o sigui que ha estat una sèrie curta, amb una temporada i prou. LAX s'afegeix així a Terra 2 (Earth 2) i possiblement Invasió, sèries que van ser cancel·lades abans que tinguessin gaires temporades (i que les cadenes d'aquí ofereixen tot i que saben que són sèries escapçades). En canvi altres sèries com Doctores de Filadèlfia, que als Estats Units es diu "Medecina forta", tot i que des que va marxar la Dana Stowe (Janine Turner) és insofrible, amb guions dolents i diàlegs ridículs, i a més s'hauria de dir "Doctores fatxes de Filadèlfia", encara aguanta, potser per això (aquesta sèrie a Estats Units es feia per la cadena de cable Lifetime, que està dirigida a dones, conservadores, es veu).

La Maruja Torres també parla de la Maureen Dowd

Al diari progre espanyol El País, la Maruja Torres en un article caòtic també esmenta l'article de Maureen Dowd sobre les lectures d'en Bush júnior. Amb ironia suposo diu "lo cual ha glosado tan divinamente bien la diosa de las columnistas Maureen Dowd, en The New York Times, que mejor me callo. Aunque..." i a partir d'aquí aprofita per ficar-hi cullerada tot i que no sabem què li ha produït més plaer, ficar-se amb en Bush o ironitzar sobre la deessa de les columnistes.

Tarantino sense idees

Fa poc vam tenir ocasió de veure a Telecinco el capítol especial de CSI dirigit i amb guió escrit per Quentin Tarantino, va ser una gran decepció, repetia la idea d'enterrar algú viu que ja va explotar a Kill Bill (no em feu dir a quina de les 2), tot i que en lloc de ser un taüt de fusta és un de metacrilat, i la història és a més ridícula, tot era degut a un pare amargat perquè la seva filla és a la presó i ara és lesbiana. El pare se suïcida al rebre els diners del rescat. Després de fer Pulp Fiction, sembla que ha perdut la inspiració com les dues Kill Bill i aquesta Kill Bill Vegas demostren.

Peli: "Las colinas tienen ojos"

"Las colinas tienen ojos" és una peli trepidant, una mica gore, amb pocs esglais i un guió bo que contrasta com són al principi (babaus) i com són al final (més llestos). És el remake d'una peli americana antiga que no he vist. Els actors que hi surten són poc coneguts, només hi surt la Claire de Perdidos, que és una de les filles de la família perseguida pels caníbals, i una de les poques que sobreviu. Recomanable per als que volen passar l'estona.

L'Espanyol i l'antiesportivitat pura

Després de l'increïble incident entre el nou jugador Zambrotta i un taxista de Barcelona, ahir els espanyolistes (en tots els sentits del terme) en van fer una altra de ben grossa. Ara resulta que volen guanyar als despatxos el que no poden guanyar al camp. Després de perdre per 0 a 1 amb gol del ràpid, incisiu i motivat Giuly, volen aprofitar el tema de la partença de Puyol i Xavi de la convocatòria de la seleción per canviar el resultat del partit que es va jugar ahir. Sobre el taxista, cal dir que una cosa són les teves preferències pel que fa a equips de futbol i una altra cosa la feina, i és de ximples barrejar les dues coses. Cal seriositat quan es treballa. En Zambrotta devia al·lucinar de l'estultície del taxista. I pel que fa a les maniobres del nou director de l'Espanyol, el tal Pedro Tomás, pot tenir raó sobre el paper, però és una maniobra baixa i de mal perdedor. Aquest legalisme de cal seguir les normes costi el que costi, que per això hi són i tot allò el trobem també en la convocatòria absurda d'eleccions al Barça i amaga de fet ambició i ganes d'aconseguir per mitjans deshonestos el que no pots aconseguir netament. Si el jubilat madrileny de cabells blancs va convocar els jugadors del Barça per a una patxanga absurda i intempestiva i el Barça tenia competició oficial al cap de dos dies, és problema del jubilat, no del Barça i que l'Espanyol se n'intenti aprofitar demostra que aquest club només viu de l'enveja i no té raó de ser.

Maureen Dowd, en Dàbliu i "L'étranger"

L'articulista del diari NYTimes Maureen Dowd es mofa d'en Dàbliu i les seves lectures en un article del 16 d'agost (Camus comes to Crawford és el títol de l'article, Crawford sembla ser el ranxo texà del presi). Segons diu "sembla estrany que en W. prefereixi Camus a Grisham", l'autor de novel·les d'acció insípides que precedí a Dan Brown en les llistes d'èxits. Es pregunta "com redimoni ha arribat aquest llibre a les mans del nostre president orgullosament antiintel·lectual". Heus aquí alguns extractes de l'article de M. Dowd, ja que no es pot traduir sencer. "Costa una mica de fer-se a la idea que en Dàbliu, que ha creat el caos intentant imposar l'ordre moral en el planeta, llegint Camus, que escriví sobre la frustració eterna de l'ordre moral en els afers humans. (...) Camus odiava la ceguesa causada per la ideologia i el Sr. Bush s'hi recrea."(...) "Si hi ha un moment quan aquest president podria considerar les conseqüències no previstes de les seves accions, contemplar el món empaperat amb just el contrari del que volia per a ell i apreciar l'estoicisme fort de la filosofia de l'absurdisme, és aquest."(...)"Potser el proper llibre que hauria d'agafar el president és l'altre clàssic de Camus “El mite de Sísif”. Hi ha hagut mai una empresa nacional més sisifeana que la guerra d'Iraq?" I per acabar, escriu la frase "Si hi ha hagut mai una confirmació de la idea de Camus de l'absurditat de la vida, és que el president l'està llegint."

Zambrotta o la nova bestiesa dels locutors inefables

L’arribada del compacte i ràpid defensa italià Zambrotta reforçarà la defensa del Barça i ens carregarà els nervis. No hi ha cap llengua del món, excepte el castellà, on la lletra z es pronunciï com en castellà (de fet dels pretesos 300 milions que parlen castellà al món, menys del 10 per cent pronuncien la z com en el dialecte castellà, però això no importa, total, el dialecte castellà és l’estàndard d’aquest país). En tot cas, en italià la z castellana no existeix. Després del ridícul esforç per pronunciar correctament els noms holandesos com Van Gaal (per què no pronunciar-ho com Bangal i ja està?), que curiosament no es va estendre al de Zenden, que sonava amb z castellana, ara no es fa cap esforç per pronunciar Zambrotta bé.

Les lectures d'en Bush

Avui, segons informa Catalunya Informació, que sentia mentre portava un monitor CRT de 17 polzades i un escàner que encara funcionaven a la deixalleria, s'ha sabut que el president Bush, en W, o en dàbliu, està llegint una traducció a l'anglès de "L'étranger" d'Albert Camus. I deia, textualment, que Bush és conegut per agradar-li poc els intel·lectuals i també per agradar-li poc els francesos. Increïble. Des de fa uns dies a la FNAC de l'Illa hi ha una edició de l'esmentat llibre amb un comentari crític al final, que es ven per una quantitat ridícula, espero que s'exhaureixi aviat, perquè si la llegeix en Bush la llegeix tothom. Tot sigui dit, fa uns anys es va saber que el bigotut feixista amb deliris de grandesa que governava aquest país fins a les darreres eleccions estava llegint una novel·la del mediocre i fatxot Vargas Llosa. A diferència de la notícia sobre les lectures inesperades d'en Bush, no em van venir cap ganes llavors de llegir "La fiesta del chivo". Però clar serà perquè la novel·la de Camus li ve massa grossa a en Dàbliu i en canvi les ximpleries d'en Vargas Llosa són adequades per a gent com el bigotut feixista.